La casa datada al segle XVIII, aixecada possiblement amb ‘els diners d’Amèrica ‘ és de planta rectangular i ampli teulat a dues aigües amb les vessants vers les façanes laterals. Disposa de baixos, pis i golfes. Va ésser bastida amb pedra poc treballada del país, fent excepció dels carreus emprats per fer les obertures i les cantoners. Conserva un interessant ràfec amb les canaleres de teules vidriades de color verd i dibuixos geomètrics fets en vermell i blanc.
De la torre circular - d’alçada notablement inferior al campanar de l’església de Sant Martí - es diu que possiblement servia de guaita, per la seva ubicació i sense perjudici de la rectificació de la propietat, estimo com més lògic que tingues funció de dipòsit d’aigües pluvials. L’aigua corrent a les cases – habitualment a uns preus estratosfèrics – encara no està ‘implementada’ a tot arreu, en ‘interès dels accionistes, inversors,..., únicament s’instal•la allà on dona una altíssima rendibilitat.
Recordeu que vivim en una ‘Democraciola’ rapinyaré, i que la corrupció és alhora que endèmica, sistèmica.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada