La Capella, accessible alhora des de l’interior de la casa, i des del exterior, va quedar molt malmesa com a conseqüència dels fets tràgics que es desencadenaven l’any 1936 per la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República, ha estat restaurada l’any 2010.
La propietat ha editat un díptic en el que se’ns explica el periple històric d’aquest lloc de pregaria.
Em semblava un indret acollidor.
Compartíem amb el Josep Ars Oliva, més enllà de l’edat – que també - , la certesa de trobar-nos en un moment històric, en el que el model de l’explotació agrícola familiar, la ‘masia tradicional’ de Catalunya, ha fet crisis. Les raons son diverses i van des de la mecanització de l’activitat – que necessita alhora, molts diners, i molt espai per a ser rendible - , fins a la comercialització de la producció, en mans avui d’empreses multinacionals que posen tant els preus de compra de les llavors, com el de venda dels fruits. Les explotacions agrícoles familiars – en el millor dels casos – s’han reconvertit en edificis de turisme rural, i/o en residència dels urbanites que fan feines que no demanen la seva presència física constant, i volen viure en un entorn ‘natural’.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada