SANT JULIÀ DE COANER. SANT MATEU DE BAGES

Tornava a Coaner , el menys poblat dels nuclis poblacionals que formen Sant Mateu de Bages, ho feia en aquesta ocasió en companyia del Josep Sansalvador Castellet, del Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavín ) ; el Feliu Añaños Masllovet, Director de la pàgina moianes.net; el Tomàs Irigaray Lopez, i l’Antonio Mora Vergés, formem part del Conèixer Catalunya; havíem quedar amb el Josep Ars Oliva, per visitar la Capella de la Pietat ( anomenada també Sant Josep de la Riera al segle XVII ). Feta la feina visitàvem l’església de Sant Julià, de la que ens diu patrimoni Gencat; construcció romànica llombarda de planta basilical trapezoïdal que presenta tres naus, separades per tres arcs formers que descansen sobre pilars cruciformes, d'on arrenquen els arcs torals de reforç de la volta de canó que les cobreix. Les naus són capçades per tres absis semicirculars ornats exteriorment per arcuacions llombardes. La decoració externa omple les naus laterals, el frontispici i l'absis.

L’any 1684, el rector Pau Ferran, juntament amb Isidre i Jeroni Feixes, canonges de Sant Vicenç de Cardona, Isidre Feixes, rector de Torruella i Josep Riera, comissari del Sant Ofici de Cardona, impulsava la construcció de l’altar del Sant Crist a l’església de Sant Julià.

Actualment, si bé en un alt estat de degradació, encara es pot veure aquest altar a la paret nord de l’església, amb una làpida inscrita amb el nom dels seus constructors al davant.

L'absis presenta una doble decoració de finestres cegues i d'arcuacions, mentre que la cornisa està formada per petits nínxols cecs. A les absidioles també es poden observar decoracions d'arcs cecs llombards treballats en unitats de dos. El fris d'arcuacions de la façana de migdia apareix a mitja alçada, no sota el ràfec de la coberta com és habitual. El treball de decoració, però, és rústec i tot el parament és recobert pel morter de calç.

L'accés actual a migjorn data de l'any 1573 i consta d'un portal adovellat. Destaca el campanar situat als peus de la nau central, de torre quadrada amb finestres geminades en dues cares i senzilles en les altres dues.

L'església se sap que fou consagrada l'any 1024 (alguns diuen 1034) pel bisbe Ermengol d'Urgell.

L'edifici ha estat restaurat almenys dues vegades: una el segle XVI, trobem la data de 1573 en el portal de l'església, i l'altra en el nostre segle per la diputació de Barcelona. Malgrat les restauracions, l'edifici sempre ha conservat la seva estructura primitiva.

Alguns autors (com Jose Maria de Mas i Casas – 1803 + 1883) defensen que l'església de Sant Julià , havia estat una mesquita. Com hipòtesis es pot sostenir atenen el fet que estem a tocar de Súria, mateix topònim que la nació homònima, de dissortada actualitat perquè excel•leix en la comissió de crims contra la humanitat.

A la paret nord s’hi adossava la Casa del Comú, que pensem acollia també les escoles abans de la dictadura franquista. En els anys llargs i foscos de la Dictadura franquista, la quitxalla havia d’anar a Súria. Ens agradarà rebre’n confirmació – en el seu cas – a l’email coneixercatalunya@gmail.com , hem recuperat més de 1000 escoles a https://issuu.com/1coneixercatalunya , intuïm però, que en manquen encara no menys de 2000.