diumenge, 26 de gener de 2014

SANT ESTEVE DE VILA-SACRA. EMPORDÀ SOBIRÀ. GIRONA. CATALUNYA

Vila-sacra està estretament lligada al Monestir de Sant Pere de Rodes l'any 974 en una butlla del papa Benet VI , es confirmen les propietats del monestir a "Villae Saccari".

En un document de l'any 1169 el lloc ja és mencionat com a "Vila-sacra".

L'any 1240, l'abat de Sant Pere de Rodes comprà a Gilabert de Cruïlles el castell i el lloc de Vila-sacra amb les seves jurisdiccions.

L'abat Berenguer de Riumors obtingué, l'any 1308 per sentència arbitral, el reconeixement del dret absolut que li competia, com a abat de Sant Pere de Rodes, la jurisdicció civil de Vila-sacra.

L'església de Sant Esteve de Vila-sacra es troba situat al centre del poble, al costat de l'antic castell. És un edifici de planta rectangular, d'una sola nau coberta amb volta de canó apuntat i capçalera quadrada. Als murs laterals hi ha sis arcades cegues de mig punt, sobre pilars amb impostes motllurades; al presbiteri, les arcades cegues són dobles i s'ajunten en una mènsula. A la paret del fons de l'absis s'obre una llarga espitllera de doble esqueixada i, per sobre d'aquesta, una petita rosassa que consta de dos cercles adovellats en gradació i, al seu interior, un calat a base de lòbuls. Conserva uns vestigis del temple anterior a la part inferior dels murs de ponent i tramuntana, que serviren de basament a la nova construcció. La part que correspon a la capçalera es troba dins un jardí de propietat particular. La façana d'accés, lateral i orientada a migdia té una portalada formada per quatre arcs de mig punt de gradació decreixent que emmarca una llinda i un timpà llisos. El guardapols continua als extrems per les impostes dels arcs, unides al seu torn, per una motllura que recorre la part superior de la llinda. Les arquivoltes conserven restes de pintures amb motius florals datades del 1700. El temple conserva un parament a la part alta que correspon a una fortificació, amb espitlleres i un matacà. El campanar, situat a l'angle sud-oest, és un element de base quadrada i cos octogonal, té obertures d'arc de mig punt, va ser afegit durant els segles XVII i XVIII.


Corresponen també a un moment molt posterior a l'època medieval el cor i una capella lateral del costat de migdia.
L’església catòlica, vinculada històricament amb el feixisme, pateix – també a Catalunya, on es manté l’obediència a Roma - l’abandó massiu per part de la ciutadania.

No esperem res de la IGLESIA CATOLICA REFORMADA DE ESPAÑA, lleial al PP abans que a Crist, i comencem a desesperar de l’Església catòlica a Catalunya, dels seus bisbes, i fins del mateix Sant pare Francesc que havia donat esperança a les classes més humils.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada