En un document de l'any 1169 el lloc ja és mencionat com a "Vila-sacra".
L'any 1240, l'abat de Sant Pere de Rodes comprà a Gilabert de Cruïlles el castell i el lloc de Vila-sacra amb les seves jurisdiccions.
L'abat Berenguer de Riumors obtingué, l'any 1308 per sentència arbitral, el reconeixement del dret absolut que li competia, com a abat de Sant Pere de Rodes, la jurisdicció civil de Vila-sacra.
Patrimoni Gencat ens diu que l'església de Sant Esteve de Vila-sacra es troba situat al centre del poble, al costat de l'antic castell. És un edifici de planta rectangular, d'una sola nau coberta amb volta de canó apuntat i capçalera quadrada. Als murs laterals hi ha sis arcades cegues de mig punt, sobre pilars amb impostes motllurades; al presbiteri, les arcades cegues són dobles i s'ajunten en una mènsula. A la paret del fons de l'absis s'obre una llarga espitllera de doble esqueixada i, per sobre d'aquesta, una petita rosassa que consta de dos cercles adovellats en gradació i, al seu interior, un calat a base de lòbuls. Conserva uns vestigis del temple anterior a la part inferior dels murs de ponent i tramuntana, que serviren de basament a la nova construcció. La part que correspon a la capçalera es troba dins un jardí de propietat particular. La façana d'accés, lateral i orientada a migdia té una portalada formada per quatre arcs de mig punt de gradació decreixent que emmarca una llinda i un timpà llisos. El guardapols continua als extrems per les impostes dels arcs, unides al seu torn, per una motllura que recorre la part superior de la llinda. Les arquivoltes conserven restes de pintures amb motius florals datades del 1700. El temple conserva un parament a la part alta que correspon a una fortificació, amb espitlleres i un matacà. El campanar, situat a l'angle sud-oest, és un element de base quadrada i cos octogonal, té obertures d'arc de mig punt, va ser afegit durant els segles XVII i XVIII.
La trobàvem tancada en la visita que fèiem amb el Josep Olivé Escarré ( Sant Llorenç Savall, 2 de maig de 1926 + Castellar del Vallès, 6 de maig de 2019 )
.jpeg)
L’església catòlica, vinculada històricament amb el feixisme, pateix – també a Catalunya, on es manté l’obediència a Roma - l’abandó massiu per part de la ciutadania.
No esperem res de la IGLESIA CATOLICA REFORMADA DE ESPAÑA, lleial al PP abans que a Crist, i comencem a desesperar de l’Església catòlica a Catalunya, dels seus bisbes, i fins del mateix Sant pare, Francesc, que havia donat esperança a les classes més humils.
Jesús perdonava a Sant Pere que el negués fins a tres vegades la nit en que el detenien, tenim dissortadament entre nosaltres, “ conreadors de l’odi, contra Catalunya i el catalans “, alguns amb vestit talar. Qui tingui orelles per escoltar, que escolti!!!
Que el protomàrtir Sant Esteve í i Sant Antoni de la Sitja, elevin a l’Altíssim la pregaria dels armenis, amazics , gitanos, aragonesos, asturians , valencians, bascos, aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, jueus, africans , sud-americans , afganesos, inuits, saharauis ... , i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!
«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada