LA CASA JOAN VILELLA DE SITGES. EL GARRAF

Quan m’aturava per retratar aquesta casa recordava que havia estat lloc d’acolliment per als refugiats que la violència feixista provocava en els anys 1936-39 , arreu del REINO DE ESPAÑA.

Mes tard serà coneguda com Residència Helvètica, ens agradarà rebre l’explicació a l’email coneixercatalunya@gmail.com
I avui més enllà de les declaracions ‘triomfants’ el que veig és una ruïna que fa de mal recordar que el Joan Vilella – ens agradarà rebre a l’email coneixercatalunya@gmail.com noticia del cognom matern, i dates i lloc de naixement i traspàs ), s'adreçava l’any 1919 a les autoritats municipals tot sol•licitant la llicència necessària per a construir una casa al Passeig Marítim, d'acord amb els plànols que adjuntava, signats el mes d'abril d'aquell any per l'arquitecte Joan Rubió i Bellver (Reus , 24 d'abril de 1871 - Barcelona 30 de novembre de 1952) , com a responsable tècnic del projecte. El consistori sitgetà va atorgar el permís d'obres el 5 de maig del mateix 1919.

La descripció tècnica ens diu ; Edifici aïllat i de grans dimensions que presenta un alçat de quatre pisos (semisot. + pb + 1p + golfes) i una planta quadrangular. La seva composició sembla simètrica, malgrat tenir un dels cossos laterals més estret que l'altre; destaca també el fet que el cos central sigui més elevat, recordant la disposició tradicional del mas català.

A la planta semisubterrània se situen els serveis, mentre que l'accés es localitza a la planta baixa i s'efectua a través d'un porxo cobert per un ràfec de notable volada, sostingut per lleugeres bigues de ferro. En aquest nivell se situen els salons i el menjador; és excepcional l'execució tècnica del gran arc rebaixat de set metres d'amplada. En el primer pis s'identifica una galeria conformada per cinc arcs de marcada influència nazarí. En el segon pis, una altra galeria, realitzada amb vuit arcs, constitueix una mena de solana situada immediatament sota la volada de la teulada de doble vessant. D'aquesta obra destaca la seva excel•lent qualitat tècnica i constructiva; quan al programa decoratiu, força senzill, està basat en l'emmarcament de les obertures amb franges de maó massís.

En algun temps Sitges va ser sinònim de creativitat, de llibertat, d’intel•ligència,...