dilluns, 30 de maig de 2022

IN MEMORIAM DE LA BIBLIOTECA DOMINGO CASTELLET VINALE D’ESPARREGUERA. EL LLOBREGAT JUSSÀ.



Fotografia de Francesc d’Assis Balañà Comas ( 1951 ) 


Llegia que l’arquitecte Climent Maynés i Gaspar (1895 + 11 de Setembre 1981), va ser l’autor de la Biblioteca del Beat,  Domingo Castellet Vinale (Esparraguera (Barcelona), 7.X.1592 – Nagasaki (Japón), 8.IX.1628.)




La Biblioteca, amb un projecte de 1935,  va ser construïda en els anys del conflicte bèl·lic que s’iniciava amb l’alçamebt armat dels militars feixistes  encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República – l’únic fins al present que acompleix aquests criteris -  , gràcies a un conveni signat entre l'Ajuntament i la Generalitat de Catalunya.


El nom li ve del fet  que l'edifici ocupa el solar on hi hagué la casa del Beat Domènec Castellet Vinale.


L'octubre de 1937 es va obrir al públic, encara que poc temps després es va tancar a causa de l'entrada de les tropes sedicioses a la vila.


 Durant el mes de juliol de 1939, es va tornar a posar en marxa el servei de lectura de la Biblioteca seguint les normes fixades pel Comité Ejecutivo del Patronato Provincial de Archivos, Bibliotecas y Museos. El dia 26 de novembre de 1939 es va realitzar l'acte d'inauguració de la "Biblioteca Popular Beato Domingo Castellet, de la Excelentísima Diputación de Barcelona".


Patrimoni Gencat explica que l'antiga Biblioteca d'Esparreguera es va construir al bell mig del nucli antic de la vila, davant per davant del campanar de l'església de Sant Eulàlia.


L'edifici està construït entre mitgeres i consta de planta baixa, pis i golfes.


El seu esquema compositiu és més propi d'una casa que d'un edifici públic.


La porta d'accés se situa a un costat de la façana principal, emmarcada per dues pilastres que sustenten un entaulament motllurat; a la dreta s'obre un finestral tripartit amb reixa, de format horitzontal.


Al primer pis hi ha tres obertures quadrades amb ampit compartit i a les golfes tres finestres més petites en arc de mig punt i també amb ampit compartit, que formen una galeria.


La coberta, de teula àrab a dues vessants, vola sobre la façana amb una potent barbacana recolzada sobre bigues de fusta.


Conserva la distribució interior original amb les sales de lectura, a planta baixa i pis, i l'estructura i mobiliari original de fusta. A la part posterior té un pati amb una font.


Es va tancar el novembre de l’any  2013 , essent alcalde Joan-Paül Udina i Tormo (Esplugues de Llobregat, 26 de juny de 1962), fins al dia d’avui des del P.S.C no han sabut trobar cap “utilitat pràctica” a l’edifici.


Com a tants i tants catalans – i àdhuc a les bones persones, d’arreu del mon -  el tema del català i les restriccions que es volen TORNAR a posar per al  seu ensenyament, a mi en té revoltat.

 https://www.vilaweb.cat/noticies/el-psc-soste-que-la-nova-llei-dona-compliment-a-la-sentencia-i-assegura-la-vehicularitat-del-castella/


A l’època del José Rodrigo y Villalpando, I marqués de la Comuerta (Zaragoza, 1668 – Madrid, 7 de diciembre de 1741), les instruccions eren “"...de manera que se consiga el efecto sin que se note el cuidado" , d’aleshores ençà però, els botxins “  a por ellos “;   s’han acostumat a fer les seves maleses  amb plena consciència de la seva immunitat.

 

Fa més de 300 anys que ho intenten sense èxit, confiem en que l’ Alexandre Deulofeu i Torres (l'Armentera, Alt Empordà, 1903 - Figueres, Alt Empordà, 1978) ho encerti, oi?


En la infinita  confiança en Déumaleeixo a tots aquells que persisteixen en la dèria de destruir Catalunya.




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada