diumenge, 15 de maig de 2022

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE CASTELLAR DEL RIBERA, ADVOCADA A L’APÒSTOL SANT PERE. EL SOLSONÈS.

 

El Jordi Vila Juncá publica una fotografia de  l’església actual Castellar de la Ribera, advocada a l’apostoli Sant Pere, presumim que l’edifici   ha canviat molt respecte a la primitiva església enderrocada , atenen però la tradició secular de l’Església catòlica ,  pensem que  els materials l de l’enderroc de la romànica i del castell foren  “ aprofitats !  per a bastir  no sols el temple, sinó també les altres dependències annexes.

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-pere-de-castellar-de-la-ribera





http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=17254



Al mur de tramuntana del temple, vora el frontis, hi ha encastat un bloc de pedra rectangular, bé que mutilat, decorat amb dos motius inscrits en sengles cercles. Un altre carreu és a l'interior dels baixos de la rectoria. Hi ha esculpida una creu potençada a mà esquerre i un gran sol a mà dreta.


L' església és de planta rectangular amb dos capelles laterals.

 


 A l'interior, veiem el cor i la volta de canó. S'ha de destacar també l'altar barroc.


  A l'exterior, destaca el campanar d'espadanya amb dos finestres i l'ull de bou del frontis.

A la porta de la rectoria llueix:



L’edifici de l’antiga escola comparteix espai a l’Església de Sant Pere

https://www.naciodigital.cat/naciosolsona/noticia/28240/museu-escola-castellar-ribera-torna-obrir


Com a tants i tants catalans – i àdhuc a les bones persones, d’arreu del mon -  el tema del català i les restriccions que es volen TORNAR a posar per al  seu ensenyament, a mi en té revoltat.

 

A l’època del José Rodrigo y Villalpando, I marqués de la Comuerta (Zaragoza, 1668 – Madrid, 7 de diciembre de 1741), les instruccions eren “"...de manera que se consiga el efecto sin que se note el cuidado" , d’aleshores ençà però, els botxins “  a por ellos “;   s’han acostumat a fer les seves maleses  amb plena consciència de la seva immunitat.

 

Fa més de 300 anys que ho intenten sense èxit, confiem en que l’ Alexandre Deulofeu i Torres (l'Armentera, Alt Empordà, 1903 - Figueres, Alt Empordà, 1978) ho encerti, oi?


En la infinita  confiança en Déumaleeixo a tots aquells que persisteixen en la dèria de destruir Catalunya.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada