dijous, 12 de maig de 2022

CASTELLCIUTAT A VISTA D’OCELL. LA SEU D’URGELL. L’URGELL SOBIRÀ. LA VEGUERIA “ IN PECTORE” DELS PIRINEUS

 

El Jordi Vila Juncá, publica una fotografia a vista d’ocell de Castellciutat, que constituí municipi independent fins l’any 1971, en que ja quasi amb la ranera de la mort del sàtrapa,  s’integrava “ manu militari” a la Seu d’Urgell. .

 


Llegia; poble del municipi de la Seu d’Urgell , a l’Urgell sobirà, ocupa un turó que domina la riba dreta de la Valira, bé que l’eixample modern s’estén al llarg de la carretera de Lleida a Puigcerdà fins a formar pràcticament un barri de la Seu.


Al segle X la població és esmentada amb el nom de Civitas Fracta com a antiga capital de la comarca, al costat de la qual sorgí al voltant de la seu episcopal el nou vicus ; les ruïnes de Santa Magdalena indiquen l’existència d’un nucli ibèric i visigòtic ( la Seu d’Urgell).


Formà part del vescomtat de Castellbò, del qual constituí el centre del quarter de Castellciutat o de Ciutat


Quan al topònim, Joan Coromines i Vigneaux (Barcelona, 21 de març de 1905 - Pineda de Mar, Maresme, 2 de gener de 1997) filòleg reconegut internacionalment, malgrat els afanys “ perversos” del REINO, deia :




https://oncat.iec.cat/veuredoc.asp?id=13471


A l’època del José Rodrigo y Villalpando, I marqués de la Comuerta (Zaragoza, 1668 – Madrid, 7 de diciembre de 1741), les instruccions eren “"...de manera que se consiga el efecto sin que se note el cuidado" , d’aleshores ençà però, els botxins “  a por ellos “;   s’han acostumat a fer les seves maleses  amb plena consciència de la seva immunitat.


Fa més de 300 anys que ho intenten sense èxit, confiem en que l’ Alexandre Deulofeu i Torres (l'Armentera, Alt Empordà, 1903 - Figueres, Alt Empordà, 1978) ho encerti, oi?


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada