diumenge, 20 de febrer del 2022

SOLANELL A VISTA D’OCELL. MONTFERRER I CASTELLBÒ. L’URGELL SOBIRÀ. LA “ DESITJADA, I NECESSÀRIA “ VEGUERIA DELS PIRINEUS QUE LA GENERALITAT DE “ BARCELONA” NO ACABA DE POSAR EN MARXA

 

El Jordi Vila Juncá,  publica una fotografia a vista d’ocell de Solanell, un nucli de població del municipi de Montferrer i Castellbò i de l'entitat municipal descentralitzada Vila i Vall de Castellbò, a l’Urgell sobirà, a la “ desitjada “ Vegueria dels Pirineus que la Generalitat de “ Barcelona” , no acaba de posar en marxa.




S’aprecia el campanar de l’església parroquial advocada a Sant Julià, on succeïren els fets que relata la cançó el “ Gall Negre “ inspirada en Mossèn Antoni Vidal i Alegret, nascut a la Pobla de Segur el 13 de gener del 1874 i capellà des del 1901, quan va ser nomenat vicari de Sort, en el 1903 vicari de Canejan, en el 1905 fou nomenat ecònom de Gabana, en el 1906 mestre de Salàs, en el 1907 ecònom d'Abella de la Conca i fou en el 1910 quan arriba a Solanell, encara que li fou concedit un permís per viure a la Pobla de Segur, morí el 17 de gener del 1942, el dia del seu sant.


S’explica que el dia de l'Ascensió de l'any 1918 o 1919 hi havia set xolladors d'ovelles que treballaven a Cal Gep de Solanell.


L'amo de la casa va comentar als xolladors que tot i que aquell dia era festiu els deixava xollar si anaven a rosari.


Els xolladors van dir que si que hi anirien, però un cop van arribar a l'església es van estimar més estar-se a fora. Entre aquells xolladors hi havia l'Agustinet de Pallerols, acordionista d'afició.


L'Agustinet de Pallerols -  Pere Cases i Julià  - ,i els altres xolladors avorrits de tant esperar van començar a tocar i cantar, cançons de broma i una miqueta picants, fins que el capellà cansat de tant soroll, sortí de l'església i els digué “ No voleu venir al rosari, marxeu d'aquí o faré venir la justícia”. Els xolladors encara es van sentir més animats i varen cantar una cançó que en el poble es cantava d'amagat perquè les males veus deien que en Mossèn Anton s'entenia amb la seva majordona.


Mossèn Anton, mossèn Anton

on tens la dona,

la tinc al llit, la tinc al llit

que no està bona.

Que li’n donarem, que li’n donarem

per medicina

un parell d'ous, un parell d'ous

i una sardina.

La cançó enfurismà encara més al mossèn Anton, que ja sabia que en el poble es parlava d'ell i de la seva majordoma, la qual estava casada i tenia casa als afores, però que residia habitualment a casa del capellà al mig del poble. I d'aquí, que utilitzés altres mètodes menys ortodoxos per fer fora als xolladors.

L'Agustinet va tornar a Pallerols, potser amb alguna garrotada a les costelles i feu la cançó amb experiència viscuda a Solanell. Va aprofitar una melodia que ja existia i hi va afegir la lletra a aquest ritme de vals (compàs ternari), fins a formar les estrofes i la tornada.

https://www.youtube.com/watch?v=NewlUc0dbRo


El dia de Cinquagesme

a Solanell vàrem anar.

i un gall negre va sortir a la porta

que ens volia fer agafar.

Tornada:

 

Fora d'aquí, fora d'aquí, fora d'aquí,

si no voleu venir al rosari.

Fora d'aquí, fora d'aquí, fora d'aquí,

si al rosari no voleu venir.

I un gall negre va sortir a la porta,

mig en camisa, mig en camisa,

i un gall negre va sortir a la porta,

mig en camisa, que ens va dir:

Si no voleu marxar,

espereu-vos-hi una miqueta,

si no voleu marxar la justícia

us hi en traurà.

I un.....

 

Nosaltres teníem raó,

vàrem fer una gran resistència,

nosaltres teníem raó

però el capellà tenia un bastó.

I un...

http://coneixercatalunya.blogspot.com/2021/04/esglesia-parroquial-de-sant-julia-de.html

https://www.reviuresolanell.org/

https://www.totsantcugat.cat/actualitat/societat/enric-moreno-el-santcugatenc-que-esta-reconstruint-el-poble-de-solanell_167798102.html

Al poble no hi vivia ningú  l’any 2010,  quan va començar el projecte de rehabilitació, per  iniciativa de l'arquitecte tarragoní Saül Garreta Puig, que va comprar tres terços del poble quaranta anys després de l'abandonament. L'agost del 2010 es van iniciar les obres del camí d'accés indispensables per a la reconstrucció.


 El 2013 ja comptava amb tres famílies i es va començar l'obra d'un alberg que es dirà «El Gall Negre» per a dinamitzar el poble i poder acollir futurs visitants, que el 2015 quedava quasi acabat.


S'han tornat a plantar vinyes recuperades originals de Solanell, s'organitzen cursos d'apicultura, i sense defallir, es continuen cercant col·laboracions amb entitats per tal d'animar el poble


Poseu l’Urgell sobirà, els Pirineus, Catalunya , a la vostra agenda.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada