Havia estat a Sant Climent Sescebes a la tardor de l’any 1970, quan encara
funcionava allò del SERVICIO MILITAR OBLIGATORIO.
Hauré de tornar a visitar-lo perquè veig que té força elements d’interès,
com per exemple l’edifici de les Escoles
Públiques, CEIP Sant Sebastià, situades dins del nucli urbà de la població de
Sant Climent, a la banda de nord-est del municipi, amb la façana principal
orientada al carrer d'Icaria.
Patrimoni Gencat en diu ; edifici aïllat de planta més o menys rectangular,
format per un cos central al que s'adossen dos cossos més en perpendicular,
envoltat de pati. Els cossos presenten les cobertes de dues vessants de teula i
estan distribuïts en una sola planta. El cos central alberga les dues portes
d'accés, situades als laterals de la façana principal, i dos grans finestrals
d'arc de mig punt amb els emmarcaments d'obra arrebossats. Els cossos laterals
presenten finestrals d'obertura rectangular separats per pilastres bastides amb
maons. Tant la façana principal de la construcció com els paraments de llevant
i ponent presenten un sòcol bastit amb maons, el qual integra una font de la
mateixa tipologia adossada al cos central.
La resta de la construcció està arrebossada i emblanquinada
l’Ajuntament, del que em preguntarem l’autor a info@santcliment.cat
L’edifici per dir-ho de forma “ políticament correcta “ presenta certes
similituds amb un projecte de l'arquitecte Pelayo Martínez Paricio (Figueras,
Girona, 15 d0octubre de 1898 - Figueras, 13 de juny de 1978 ) de l'any 1936.
Segons informació obtinguda de l'arxiu COAC, l'edifici fou bastit entorn
als anys 1954 i 1956.
La Mancomunitat de Catalunya en la seva breu peripècia vital, enllestia una
munió de projectes, que es quedaven als calaixos quan la dictadura feixista de
Primo de Ribera, començava el seu trànsit, en el brevíssim període de la II República,
Catalunya els tornava a treure dels calaixos i els presentava al nou govern, la
II dictadura feixista, ara la del general Franco, ho tornava a aturar tot.
El cert però, és que aquí i allà - normalment per manca de tècnics
qualificats, ara en diríem “ per l’efecte Casado “ - , s’anaven realitzant els
antics projectes, sense reconèixer però als seus autors, com és del tot
previsible en una dictadura, oi?
Poseu l’Empordà sobirà a la vostra agenda.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada