El primer esment documental de l'església de Sant Julià de La Vansa, dita
també , Sant Julià dels Garrics , o Sant
Julià de Pera, data de l'any 1119 .
L’edifici està situat en un lloc despoblat, al costat del riu Bona.
Fins al començament del segle XII, la documentació tan sols fa referència a
l'existència d'una zona a l'antic terme de La Vansa anomenda "apendicio
Sancti Iuliniano" o "in locum que vocant Sancti Iuliani de
Pera". Els autors de la Catalunya Romànica identifiquen clarament l'indret
de Sant Julià de Pera dels documents amb l'actual Sant Julià dels Garrics.
Quan al topònim, el garric és un arbust
perennifoli de la família de les fagàcies (Quercus coccifera), de fulles
coriàcies, verdes i lluents, sinuades i espinoses, i fruits en gla. Hom defensa que és el resultat de la
sobreexplotació de l’alzina.
La identificació sembla evident donat que normalment en un mateix terme no
acostuma a haver-hi dos indrets amb la mateixa denominació vinculada a un sant.
Sant Julià és a prop de la
Barceloneta, un nucli de població del
municipi de la Vansa i Fórnols, a l’Urgell sobirà, que es localitza a la vall de la Vansa, aigua avall de Sorribes
de la Vansa.
El riu de la Vansa, després del pas per la Barceloneta, hi desguassa el torrent
de l'Espluga a prop de Cal Valentí de l'Espluga.
El sostre demogràfic de la Vansa i Fórnols s’assolia al cens de 1857 amb
1576 ànimes, i és tancava l’exercici 2021 amb 156
habitants de dret ( eufemisme que amaga el fet que a l’època hivernal el nombre
d’habitants es MOLT, MOLT, MOLT, inferior )
Poseu l’Urgell sobirà a la vostra agenda.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada