Pujàvem a Sant Llorenç Savall el Juan Navazo Montero i l’Antonio Mora
Vergés, havíem quedat per dinar amb el Pere Albert Carreño.
Em desviava a la Vall d’Horta, i acabava aturant el vehicle davant del
Marquet de Les Roques, o de la Roca.
Mentre l’anava retratant em venia al cap que la Mancomunitat de Catalunya
es va formar el 6 d'abril de 1914. Val a
dir, que sóc un enamorat d’aquella iniciativa, i que estic força desencisat d’aquesta
Generalitat mesella.
En una solemne Assemblea general dels 96 diputats provincials reunida a
l'actual Palau de la Generalitat de Catalunya es va elegir Enric Prat de la
Riba Sarrà (Castellterçol, Moianès, 29 de novembre de 1870 - 1 d'agost de 1917)
com a primer president, ho seria en el període (1914-1917).
.jpg)
Era el president de la Diputació de Barcelona i l'inspirador del nou
projecte que havia sabut unir els esforços de grups i persones diverses.
La Mancomunitat naixia com una solució a la ineptitud d'un Estat i el
descontentament de les forces vives i de la població. El sentit finalista i
polític dels creadors era construir els fonaments d'una societat amb
instruments modernitzadors que el mercat i sobretot l'Estat no proveïa, i que
eren del tot necessaris per garantir el desenvolupament de la societat. La
rellevància d'aquesta institució fou que va començar una etapa nova de la vida
política contemporània catalana
La Mancomunitat no va tenir mai més funcions que les que tenien les
mateixes diputacions; tot i les aspiracions catalanes de superar-les per
assolir una futura autonomia.
Josep Puig i Cadafalch (Mataró, el Maresme, 17 d'octubre de 1867 –
Barcelona, 23 de desembre de 1956), amb ascendència castelleranca, la mare
havia nascut a la masia de Can Cadafalch, serà el 2on President de la
Mancomunitat en el període Josep Puig i Cadafalch (Mataró, el Maresme, 17
d'octubre de 1867 – Barcelona, 23 de desembre de 1956)
Els òptims resultats de la Mancomunitat, van posar de manifest la corrupció
endèmica del REINO DE ESPAÑA, per tallar de socarrell aquest percepció Miguel
Primo de Rivera y Orbaneja, endegava la I Dictadura Feixista, que entre altres
mesures liquidava la Mancomunitat de Catalunya.
El seu anticatalanisme, i el seu odi
irracional a Catalunya , el
portava a fer enderrocar l’any 1928 , les Quatre Columnes de Montjuïc (Barcelona),
de Puig i Cadafalch, aixecades l'any 1919, i destinades a convertir-se en un
dels símbols del catalanisme, per tal que aquest no tingués el ressò que li
podia donar l'Exposició Internacional de 1929, celebrada a Montjuïc. Pel mateix
motiu feu anomenar Poble Espanyol, a la mateixa muntanya, al que s'havia de dir
Iberona, en homenatge als Ibers, primers pobladors de les terres catalanes, va
posar el nom que té a la Plaça d'Espanya i hi feu construir també les dues
torres venecianes.
Recordava tot retratant el Marquet de les Roques, que l'any 1895 l’Antoni Oliver i Buxó Sabadell,
Vallès Occidental, 1833 — Sabadell, Vallès Occidental, 1904, industrial i un dels
fundadors del Banc de Sabadell; avi de
l'escriptor Joan Oliver Sallarès (Sabadell, 29 de novembre de 1899 - Barcelona,
18 de juny de 1986) (Pere Quart) va encarregar l'eixample de la casa a
l'arquitecte Juli Batllevell Arús (Sabadell, 1864 – Barcelona, 20 de setembre
del 1928)
Retratava la façana de la capella,
dedicada a sant Roc, on d’ençà que la masia és de la DIPUTACION PROVINCIAL no s’hi ha tornar a celebrar missa, ni el dia del
Sant com era tradicional.
Llegia que el cos principal de la casa és el mas d'origen medieval del
Marquet, es conserva un portal adovellat i finestres decorades i datades
d'època moderna. La resta de l'edifici, el cos de ponent, és de gust
historicista-modernista, sobretot amb obra de maó vist, teulades de rajola
vidriada i escultures.
.jpg)
El constructor fou Joan Maurici Pla Pelegrí ( Sant Llorenç de Savall, 6.05.1883 + Terrassa, 19.04.1981) , i l’Antoni
Coll Pi (Barcelona, 4 de febrer de 1857 - Santiago de Chile, 1942) , l'escultor
de la imatge de sant Antoni Pàdua que llueixi a la façana.
M’expliquen que NO HI HA masover al Marquet; el miratge de l’Enric Prat de
la Riba Sarrà i el Josep Puig i Cadafalch, s’ha esvaït del tot, la DIPUTACION
PROVINCIAL de BARCELONA, és de facto un contrapoder de la Generalitat, i ha
recuperat alhora que el rol dels Senyors
Feudals, l’exercici d’alguns dels “ mals usos “.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada