Vicent Miralles Tortes , publica una fotografia de l’església d’Estavar, advocada a Sant Julià, a la mal dita Catalunya nord.
El Llibert Claver i Salvat, el Joan
Cruanyes Ràfols. L’ Enric Romea i
Rosas i el Maties Delcor i Alexis (Palau de Cerdanya,
1919 — Montpeller, 20 d'agost del 1992) , n’escriuen, a :
https://www.enciclopedia.cat/ec-catrom-0713401.xml
Església d’una nau de planta rectangular, coberta amb volta de canó de
perfil apuntat i capçada per un absis semicircular precedit d’un arc
presbiteral i amb cossos laterals afegits.
L’accés és a la façana sud; és resolt amb una portalada monumental, amb
tres arquivoltes, situada entre un contrafort i un cos lateral. Pot apreciar-se
que l’alçada de la nau ha augmentat.
L’absis està fet amb carreus ben tallats, els quals formen filades regulars
que recolzen sobre una base de pedres sense desbastar. Sobre aquesta base,
l’absis té una mena de sòcol a partir del qual arrenca el mur pròpiament dit;
en aquest mur hom hi pot observar un parell de carreus reaprofitats d’època
romana, col·locats de cantell, de tal manera que hom pot veure el forat per a
fixar-hi les gafes. Aquest tipus d’aparell és conegut a Catalunya i al sud de
França, on fou utilitzat des del segle I aC fins al segle II; molt probablement
aquests materials romans provenen o bé del mateix indret o bé de Llívia, ciutat
propera de fundació romana.(*) El mur de l’absis, centrat per una finestra, és
coronat, a la part superior, per una cornisa decorada.
La façana nord és totalment cega i hi apareix un cos adossat més petit que
el seu corresponent a la façana sud, construït amb un aparell més matusser que
la resta de l’església. Sobre la coberta es pot apreciar un cos més elevat darrere
el campanar. Des de la façana oest es pot veure el campanar de paret de dos
ulls, coronats per arcs de mig punt, el qual amaga parcialment un pla situat al
nivell de la coberta de la nau, protegit amb coberta de pissarra de dues
aigües, i que recolza sobre bigues de fusta.
El tipus d’edificació correspon a un conjunt d’esglésies construïdes a la
Cerdanya al final del segle XII
La parella romànica, la Rosa i el Miquel, l’havien visitat l’any l‘any 2014,
i ens expliquen les seves impressions :
http://indretsescbergueda.blogspot.com/2014/04/sant-julia-destavar-alta-cerdanya.html
La mal dita República Francesa, no feia fàstics a quedar-se amb uns territoris
que li consta es “ cedien” de manera il·legal per la corrupta monarquia espanyola, a la no
menys corrupta monarquia francesa, a la que sortosament però, acabaven tallant
el cap.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada