El Joma Castro Fernandez , publica una fotografia . Primera meitat Segle.XX. Èguet.
Èguet, juntament amb els pobles d'Angostrina i Vilanova de les Escaldes, Bolquera,
Dorres, Eina, Enveig, Er, Estavar, Font-romeu, Odelló i Vià, la Guingueta d'Ix,
Llo, Naüja, Oceja, Palau de Cerdanya, Porta, Portè, Sallagosa, Santa Llocaia,
Targasona, la Tor de Querol, Ur i Vallcebollera, de l'Alta Cerdanya, els
Angles, Font-rabiosa, Formiguera, Matamala, Puigbalador, Ral, de la comarca del
Capcir, i les viles de Montlluís, Prada i Vilafranca de Conflent i els pobles
d'Aiguatèbia i Talau, la Cabanassa, Campome, Canavelles, Catllà, Caudiers de
Conflent, Censà, Clarà i Villerac, Codalet, Conat, Escaró, Eus, Fontpedrosa,
Jújols, la Llaguna, els Masos, Molig, Mosset, Noedes, Nyer, Oleta i Èvol,
Orbanyà, Orellà, Planès, Ralleu, Rià i Cirac, Sant Pere dels Forcats, Sautó,
Serdinyà, Soanyes i Toès i Entrevalls, de la comarca del Conflent. forma part
del cantó número 13, dels Pirineus catalans (nou agrupament de municipis fruit
de la reestructuració cantonal feta amb motiu de les eleccions cantonals i
departamentals del 2015), amb capitalitat a Prada.
El poble d'Èguet és situat a la zona central - sud del terme, a prop del
límit amb Estavar i a l'esquerra del Rec d'Èguet. És en els vessants oriental i
meridional del turó granític on es troba la Torre d'Èguet, en el cim del qual
s'ha obert modernament la urbanització del Coll del Beç.
https://www.enciclopedia.cat/ec-catrom-0712701.xml
a l'església parroquial de Sant Esteve d'Èguet, es conservava una marededéu romànica de fusta, que menciona Emile Rous
(1890, pàg. 45); diu d’aquesta imatge que estava arraconada a la sagristia del
temple i era molt semblant a la Mare de Déu negra de Chârtres, segons un antic
dibuix; també en parlen Francesc Montsalvatge i Fossas (Olot, 28 d'agost de 1853
- Girona, 30 de juny del 1917) (1914, vol. 23, pàg. 56) i E. Brousse (1926,
pàg. 320). Jaume Martí i Sanjaume
(Batet, 12 de juny de 1872 – Alp, 7 d'agost de 1936) però, no en diu res l’any 1927 en el seu llibre Las
Vírgenes de Cerdana.
Emmanuel Brousse (Perpinyà, 1866 - París, 1926) donà les precisions
següents: la Mare de Déu era asseguda i de fusta, semblant a les d’Odelló i de
Font-romeu; era esculpida amb molt poca traça i empastifada de colors. Per
Brousse, es tractava d’una imatge que podia ser datada al segle XII. Però fora
del fet que aquesta imatge romànica ha existit, no ens podem fiar gaire de la
datació proposada per Brousse.
https://ca.wikipedia.org/wiki/Sant_Esteve_d%27%C3%88guet
Aquí i allà, per uns motius o altres, s’ha malmès força Patrimoni Històric,
aquesta desgracia cal atribuir-la als maleïts reis, que signaven el Tractat dels Pirineus, i a tots els seus successors
fins al dia d’avui.
El cementiri ja no és al voltant de
l'església, va ser traslladat modernament –
a França no es va practicar l’especulació urbanística com feia Carles
III al REINO DE ESPAÑA - a una certa distància
a ponent del poble, on també hi ha la zona industrial. En el cementiri es troba
la capella del Sant Crist d'Èguet
https://ca.wikipedia.org/wiki/Sant_Crist_d%27%C3%88guet
Volem deixar clar que més enllà que en tenim tot el dret a fer-ho , No escrivim en català per fer emprenyar a
ningú - que com bé sabeu hi ha gent que
està sempre emprenyada – ens llegeixen , en la seva llengua ARREU DEL MÓN, gràcies
al traductor google – el Sr,. Google
em deia suara que havíem superat els 100.000.000 milions de lectures
- ho expliquem perquè si ha algun esser
– intel·ligent - viu que ho desconeixia,
s‘estalvií fer-nos comentaris
inadequats. De res, de res, un
plaer
Ah!, feu-nos el favor de oferir les nostres publicacions als mitjans,
entitats, ajuntaments, persones, que insistim, tinguin com nosaltres interès en
la divulgació del Patrimoni Històric de Catalunya.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada