El Joan Badia i Homs ( Palafrugell ,
9 de maig de 1941 i la Maria Lluïsa
Ramos i Martínez, escriuen de l’ esglesiola¡
de Sant Quirze d’Olmells , al terme de Llers, a l’Empordà sobirà, quina fotografia m’enviava el Valentí Pons
Toujouse, autor del blog MODERNISME, a :
https://www.enciclopedia.cat/ec-catrom-0955301.xml
Edifici preromànic d’una sola nau, capçada a llevant per un absis de planta
rectangular.
L’absis és l’única part de l’edifici que ha conservat la coberta original,
que és una volta de canó, potser lleugerament ultrapassada, si bé pel fet
d’haver cedit una mica és fa difícil precisar el perfil original amb exactitud.
De fet al punt de carregament d’aquesta volta amb els murs laterals que la
suporten es crea una lleu banqueta que hom esmussà amb morter, la qual cosa
origina l’aspecte ultrapassat que apuntàvem.
L’entrada del santuari és definida per un arc triomfal molt destacat, que
per la seva llum i les seves dimensions redueix de manera considerable aquesta
comunicació. Això motiva que el carcanyol i els estreps d’aquest arc siguin
excepcionalment acusats. L’arc és de mig punt, fet amb dovelles grans i ben
tallades en calcària de travertí o tova, sense impostes. No és impossible,
però, que les impostes hagin estat arranades.
La nau darrerament tenia una volta d’època tardana, de llunetes, que
s’ensulsià. Hom podria suposar que originàriament la seva coberta era de
fusteria, però això és difícil de demostrar. Sense desmentir-ho, potser cal
considerar amb més raó la possibilitat que tingués una volta primitiva, com la
majoria dels temples preromànics dels comtats nord-orientals. El gruix dels
murs i la descoberta del basament d’un pilar d’un arc toral fan pensar que,
efectivament, devia tenir una volta de canó sostinguda per aquest arc toral.
Hi havia un banc d’obra seguit tot al voltant de la nau, que s’ha conservat
enterament al costat de tramuntana i, en part, a ponent i a migdia.
La testera del mur de llevant de l’absis s’enlaira considerablement, si bé
aquesta estructura queda emmascarada per uns murs tardans que sobrepujaren
aquest absis i també la nau, anivellant la seva alçada. Sobre el mur de
capçalera de la nau hi ha el basament d’un pilar que potser pertany a un
primitiu campanar.
La porta antiga, que fou posteriorment aparedada, és al mur de migdia. És
d’un sol arc de mig punt fet amb dovelles curtes, força ben tallades.
Posteriorment s’obrí una altra porta a la façana de ponent, d’arc de mig punt,
però d’època molt tardana, bé que potser hi fou reaprofitat material antic. Al
cim d’aquesta façana es dreça una espadanya d’un arc fet amb rajols, també
d’època moderna.
S’ha observat una sola finestra original, la que s’obre al centre del mur
oriental de l’absis. És d’una sola esqueixada i arcs de mig punt, l’extern
tallat en un sol bloc de pedra tova, molt porosa. Hi ha una altra finestra d’un
sol biaix al mur meridional de l’absis, molt alterada, però probablement ocupa
el lloc d’una altra d’original.
Aquesta església ha estat bastida amb un aparell fet a base de blocs de
pedra calcària, de mida petita, els quals han estat escantonats a cops de
martell i tendeixen clarament a la forma de petit carreu. A causa d’aquesta
forma es disposen en filades força seguides, si bé amb certes irregularitats
per les diferències de mides i formes. Són lligats amb abundant morter. En
alguns punts es veuen rastres d’incisions rectangulars als junts, elements que
apareixen ja en alguns edificis pre-romànics i en el romànic primitiu.
Hom s’ha basat en aquest aparell d’una certa regularitat per considerar
l’església de datació posterior al mil·lenni. Tanmateix, cal tenir en compte
que la pedra, en aquesta rodalia de calcàries del sector nord-occidental de
l’Empordà i la Garrotxa, ja apareix naturalment, en molts llocs, en llenques
que donen fragments rectangulars. Es pot veure, fins i tot, als marges de la
mateixa rodalia de Sant Quirze d’Olmells. Aquest fou el material que hom
aprofità per a bastir l’edifici, el qual, el sedimentar-se, donà filades d’una
certa uniformitat. La resta dels elements conservats de l’església, de manera
molt especial la planta, les obertures i l’arc triomfal que crea una marcada
separació entre la nau i el presbiteri, revelen que es tracta d’un edifici preromànic
que cal datar als segles IX o X.
El topònim evoluciona etimològicament del llatí ŭlmĕllos, ‘oms petits’
http://www.llers.cat/coneix/llocs-dinteres/esglesia-de-sant-quirze-dolmells/
https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=6780
Llers té una tristíssima història:
https://www.youtube.com/watch?v=jKLP7W-MJIc
Poseu l’Empordà sobirà a la vostra
agenda.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada