Patrimoni Gencat ens diu que és un edifici d'una sola nau amb absis semicircular capçat a llevant, tot i que exteriorment no s'aprecia per causa dels edificis afegits. La nau està coberta per una volta apuntada arrebossada i emblanquinada, que arrenca d'una cornisa motllurada situada a la part superior dels murs laterals. L'absis presenta una volta de quart d'esfera i s'obre a la nau mitjançant un simple plec en gradació. Als murs laterals s'hi obren quatre capelles laterals comunicades amb la nau per arcs de mig punt. Les capelles més properes a l'absis són de dimensions més grans i presenten els arcs adovellats. La porta de la sagristia està situada a la banda de migdia del presbiteri.
És rectangular i està bastida amb carreus de pedra ben desbastats. Posteriorment a la construcció original s'afegí un altre cos de planta rectangular, i de dimensions més petites, a la banda de ponent de la nau. Presenta aspecte de torre. En aquest cos s'hi ubica el vestíbul d'accés al temple, cobert per una volta rebaixada amb llunetes arrebossada i pintada. Damunt seu hi ha el cor, obert a la nau mitjançant un gran arc apuntat adovellat. Exteriorment, l'accés a l'interior de l'església es fa per la banda de migdia d'aquest cos afegit. Es tracta d'un portal d'arc escarser adovellat amb la clau gravada amb una inscripció i la data 1306. A la banda de ponent hi ha l'única finestra que il•lumina el temple actualment i, al seu costat, les restes d'una obertura circular tapiada. Sota la finestra hi ha una antiga obertura tapiada de mig punt i adovellada. El campanar està situat a la banda de llevant del temple i fou bastit sobre l'antiga capçalera. Es tracta d'un campanar de torre de planta quadrada, rematat per finestrals d'arc de mig punt a la part superior i amb la coberta piramidal. Cal destacar la decoració interior de l'absis, consistent en un cicle de pintures murals fetes l'any 1944.
En general, la construcció presenta parts bastides amb carreus de pedra ben desbastats i disposats en filades, sobretot el cos de ponent i bona part de la nau. El campanar, la part superior del cos occidental i també de la nau estan bastits en pedra sense treballar lligada amb morter.
El temple fou decorat el 1944 per un grup d'artistes empordanesos coordinats per l'arquitecte Pelayo Martínez Paricio (Figueres, 1898-1978) com a homenatge al crític d'art José Francés y Sánchez-Heredero (Madrid, 22 de juliol de 1831 + Arenys d'Empordà, Garrigàs, 4 de octubre de 1964) , espòs d'Aurea de Sarrà, (Barcelona, 1889 – Arenys d'Empordà, 1974) propietària del castell d'Arenys d'Empordà. http://blocs.mesvilaweb.cat/carme-laura/?p=259547
Fotografia de Jacob Casquete . 2009
No trobava cap dada que em permetés afirmar l’existència d’una escola pública i/o parroquial a Arenys. Trobava confirmació – sense esmentar l’autor, «Spain is different!»- de l’escola de Garrigàs :
http://www.coac.net/COAC/centredocumentacio/Girona/arxiu/edificis/dades/fitxa.html?registre=&autor=&denominacio=&adreca=&poblacio=Garrig%C3%A0s&page=2&pos=20
Ens agradarà saber qui en va ser autor, així com rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada