Patrimoni Gencat ens diu que és un casal de pedra situat a la banda meridional de Pals, entre els carrers de Paul Companyó i de la Creu. Construït damunt la base rocosa i, per tant, adaptat al desnivell del terreny, té la planta irregular i la façana principal orientada a migdia. Consta de planta baixa i dos pisos i té coberta de teula. Als extrems SO i SE hi ha dues torres, ambdues de base quadrada i carreus regulars als angles. La façana principal presenta una porta d'accés d'arc de mig punt amb grans dovelles de pedra, obertures en general allindades i una galeria superior al segon pis amb pilars de granit que sostenen un entaulament de fusta. La finestra central és d'arc lobulat i té decoració escultòrica. Les dues façanes SO i NO laterals formen un angle obtús i conserven com a elements més remarcables interessants finestres gòtiques de dimensions reduïdes i dues garites cilíndriques als angles, de base decreixent. Hi ha dues façanes orientades a l'est, la més remarcable de les quals és la SE, que presenta tres contraforts i diverses obertures de tipologia diferent i que en conjunt responen a modificacions realitzades. L'edifici té coberta de teula.
Ca la Pruna fou en el seu origen un casal situat fora del nucli de Pals, extramurs. La seva data de construcció se situa probablement entre els segles XV i XVI, encara que els treballs de restauració de l'interior han posat de manifest que el seu origen és molt més antic. Probablement fou bastida en el mateix emplaçament on hi havia hagut una altra construcció alt-medieval.
“Ca la Pruna” és la denominació actual del mas Illa, una de les cases més importants en la història medieval i moderna de Pals. Els membres de la família Illa apareixen documentats ja a principis del segle XV, vinculats al cultiu i la comercialització de cereals, principalment l’arròs. De fet, inventaris antics revelen l’existència d’un molí arrosser a la planta baixa del mas. L’edifici fou cremat durant la primera guerra carlina (1833) i sensiblement alterat per les restauracions de la dècada de 1970. Malgrat tot, encara són visibles restes de murs baix-medievals i diferents ampliacions dels segles XVI-XVIII.
Casa fortificada del segle XVI, situada extramurs al començament de la vila. Va ser adquirida per tres veïns de Pals (els senyors Antoni Vila Casas, Francesc Jover i Xavier Millet Tusell) i donada al municipi com a Casa de Cultura. A remarcar l'exposició permanent "Viure a pagès", que mostra una selecció de les peces cedides pel matrimoni Josep M. Fàbrega i Mercè Auguet. Ambdós tenien una gran sensibilitat per recuperar i donar a conèixer el món de la pagesia, per aquest motiu van reunir una col•lecció de més de cinc-cents objectes que va ser donada a l'Ajuntament de Pals l'any 2015. L'exposició conté una gran varietat d'eines de pagès, mesures i pesos, explica l'ús que se’ls hi donava, als animals, les estances d'una masia catalana, etc.
A l’estiu, acull diverses exposicions de pintura, escultura, ceràmica... i durant l’hivern s’hi organitzen diferents activitats culturals com ara conferències, cursos, cinema, reunions d’altres entitats socials, etc. També és la seu de dues entitats: la Comunitat de Regants i l’Associació per a la Defensa Vegetal de l’Arròs.
Havia documentat l’edifici de les escoles públiques anterior a la dictadura franquista; dissortadament els centres d’ensenyament, no son una de les ‘prioritats’ al REINO DE ESPAÑA, i no acostumen a formar part dels catàlegs de patrimoni, esperem que la República Catalana, posi remei – també- a aquesta anomalia .
Quan al topònim, segons el diccionari català valència balear, deriva del llatí palus, ‘llacuna’. Una part del terme de Pals forma una platja baixa vorejada d'aiguamolls (cf. Geogr. Gir. 646).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada