Pont sobre el riu Daró, al camí d'accés al poble de Gualta pel costat nord. Pont de cinc ulls; arcades de forma rebaixada, construït amb pedres grans, desbastades i morter. Els ulls són de diferent llum, o amplada.
Quan al topònim trobava una informació acadèmica a la pàgina :
https://seu-e.cat/web/gualta/govern-obert-i-transparencia/informacio-institucional-i-organitzativa/informacio-institucional/informacio-historica-sobre-el-municipi
Que té al diccionari Català València Balear, un contrapunt ; Gualta, etimologia incerta, probablement pre romana, encara que no és absurd admetre que vingui del llatí aqua alta, ‘aigua alta’ (cf. Montoliu Noms fluv. 18). En els documents medievals es troben les variants Agualta (a. 1046), Gauta (a. 1285), Agauta (a. 1362): cf. Botet Geogr. Gir. 621.
I, alhora reprodueixo ‘ per eterna vergonya’ una boutade que només es pot explicar com una de les ‘funestes’ conseqüències de la tramuntana: http://www.xtec.cat/~aquixal/toponims_del_baix_emporda.htm
No trobava cap dada de l’autor del edifici de l’ajuntament i escoles públiques de Gualta, sou pregats de fer-nos saber a l’email coneixercatalunya@gmail.com , així com de les escoles d'Ultramort , Serra de Daró, Verges, Palau-Sator
M’explicava un bon amic, metge hematòleg, que els gironins son els catalans que tenen una menor presència de feixisme en sang, dit això però, insistia en la permanència entre nosaltres de la ‘inèrcia perniciosa’ que ens inoculava la dictadura franquista.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada