Patrimoni Gencat ens diu que el monestir de Sant Miquel de Fluvià va néixer com una dependència del de Cuixà, que posseïa aquest indret com a mínim des del 1011, data en què ja existia un petit nucli de població amb la seva església. L'any 1045 es consagrà el terreny on s'havia de construir el nou monestir, cerimònia a la qual assistí Oliba, abat de Cuixà i bisbe de Vic. El 1066 es consagrà l'església, a la qual s'afegí el campanar a principis del segle XII.
Les dades documentals sobre la vida del monestir són molt escadusseres. Tot i això, sembla que al llarg del segle XII i bona part del XIV, assolí un creixent prestigi i arribà a ser una comunitat religiosa potent, rica i pràcticament independent de la seva teòrica superior de Cuixà. A la segona meitat del segle XIV, amb l'inici de la crisi medieval catalana, també començà la decadència del monestir, que patí lluites internes i externes i una creixent decadència econòmica.
El conjunt monàstic fou sotmès a una important reforma arquitectònica al segle XV. En aquest moment, es converteix en una fortalesa i s'enderroquen bona part de les seves estructures. El campanar va ser sobrealçat, fortificat amb espitlleres, merlets i petites corseres, i fou unit a l'església. Aquesta també va ser sobrealçada en la seva part superior, eliminant la coberta basilical, i reforçada amb merlets i espitlleres amb batiportes. Finalment, el conjunt va ser envoltat per un fossat.
Durant el segle XVI aquest fossat fou reomplert, aprofitant els enderrocs anteriors. En les excavacions arqueològiques realitzades s'hi han localitzat nombrosos materials procedents de l'antic claustre. Aquesta zona, va ser utilitzada com a cementiri entre els segles XV i XVII. L'any 1532 es va refer la portalada, amb la construcció d'una porta gòtico-renaixentista. Per aquestes dates també va ser substituïda la coberta. Així doncs, l'església de Sant Miquel de Fluvià va ser restaurada de forma generalitzada a principis del segle XVI. Posteriorment, es va construir una nova sagristia, amb l'amortització d'una de les absidioles laterals, possiblement al segle XVIII.
L'any 1592 el monestir fou unit a Sant Pere de Galligants, juntament amb el de Sant Miquel de Cruïlles.
El 1835 fou desamortitzat. Actualment només perviu l'església i alguna resta de les antigues dependències monàstiques. Entre el 1981 i el 1988 es realitzaren algunes intervencions d'impermeabilització; la més important, del 1988, afectà la zona de la torre del segle XII annexa al mur de l'església.
Al llarg dels darrers anys s'han realitzat diverses actuacions arqueològiques i restauradores, que han permès posar en valor aquest monument i conèixer millor la seva història. Una de les troballes més importants ha estat la redescoberta del fossat que envoltava l'església en ser fortificada, que ha estat parcialment restaurat i condicionat.
Havia documentat l’edifici de l’escola publica anterior a la dictadura franquista que a :
http://www.coac.net/COAC/centredocumentacio/Girona/arxiu/edificis/dades/fitxa.html?registre=&autor=&denominacio=&adreca=&poblacio=Fluvia&page=1&pos=3
Descriuen així; edifici de planta baixa. Façana organitzada a partir de tres arcades de mig punt sostingudes per columnes helicoïdals fetes de rajol, que donen lloc a un porxo. Les arcades presenten decoració ceràmica. Façana coronada per un cos ondulant amb rellotge de sol al centre.
Construcció de principis de segle XX destinada a escola. Actualment (2004) l'edifici acull serveis municipals de tipus cultural.
No trobava cap dada del seu autor, i fins a la data de confegir aquests post, ni he rebut cap dada, ni des del Consistori de Sant Miquel de Fjuvià, ni des de la citadania santmiquelenca.
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmazil.com
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada