COOPERATIVA LA ECONÓMICA PALAFRUGELLENCA / BIBLIOTECA PÚBLICA. PALAFRUGELL. L’EMPORDANET. GIRONA. CATALUNYA

El Joan Dalmau Juscafresa em feia arribar unes fotografies de la finca que va acollir la Cooperativa de consum L'Econòmica Palafrugellenca, de la que ens diu patrimoni Gencat en relació a la seva història ; fou la tercera que es funda l’any 1865, als Països Catalans i a l'Estat, seguint els principis difosos per Fernando Garrido Tortosa, (Cartagena (Múrcia), 6 de gener de 1821 - 3 de juny de 1883) segons el model implantat el 1844 pels teixidors de Rochdale. Actualment és la degana de les existents. La constituïren 78 famílies d'obrers suro-tapers que tingueren el primer local a l'entrada de la fonda de Ca la Pepa. Entre els fundadors destaca el primer secretari Francesc Clarà Carreres que aconseguí salvar molts entrebancs inicials; el seu retrat presideix la sala principal. Hom hagué de fer front a la terrible oposició dels botiguers que el 1874 aconseguiren la dissolució de la societat, només formal ja que continuà girant a nom del president com "Tienda de Rafael Martinell", situació de poca durada, si bé les dificultats seguiren durant temps. Aviat esdevingué una entitat potent; absorbí una altra cooperativa local, "La Reformadora", creada el 1885, mentre "La Confianza", del 1887, desaparegué. Els anys 20 representen un moment d'esplendor que permeté la construcció de l'edifici descrit. Desprès de la guerra del 1936-39 perdurà sense respectar els principis cooperatius ni els estatuts, a mans d'una junta dominada per un personatge afecte al règim polític imperant que en capitalitzà tota activitat. No es perdé, però, el patrimoni i l'any 1976 un grup de fills d'antics socis pogué recuperar l'entitat i redreçar-la. Compta avui amb uns 800 famílies associades.

Es important esmentar que de l'àmbit de la Cooperativa L'Econòmica Palafrugellenca en sorgí una de les primeres experiències de cooperativa de producció industrial del país i la primera del sector surer, "La Industrial Surera", fundada el 1886 per obrers republicano- federals, la qual perdurà fins a la fi del segle XIX.

Façanes als carrers Sant Martí i Botines; pla quelcom irregular originat pel traçat del darrer vial esmentat. Una sola planta; coberta a quatre vents al centre de la qual s'enlaira una llanterna, a mena de prominent cimbori, que serveix de claraboia a la sala gran, destinada a la venda, que domina la distribució interior. Al carrer Sant Martí, gran portada d'arquivoltes fetes amb ceràmica verda, amb referències al romànic; coronament amb motius geomètrics en pedra.

Al carrer Botines, altra entrada amb el nom de l'entitat en rajola policroma; plafons amb relleus d'argerates de Quart al•lusius als oficis. A l'interior hi ha columnes estriades amb terra cuita de Quart, arrimadors de rajola vidriada i plafons de rajoles policromes, de tema floral al vestíbul i relatius als articles de consum als taulells interiors.

Murs de pedra i ciment, remolinats i enlluïts amb diversitat d'acabats i acoloriments.

El teulat de la llanterna és rematat per una gerra verda decorativa. Sobre la portada del carrer Botines hi ha un carener i un sector de coberta fet d'escames ceràmiques, on hi figura, en un requadre, l'any 1927 (no és visible des del carrer; només des dels pisos de les cases d'enfront). L'edifici ha sofert alteracions d'escassa importància; la més significativa al local destinat a carnisseria.

Reprodueixo de la fitxa del Col•legi d’Arquitectes de Catalunya :
http://www.coac.net/COAC/centredocumentacio/Girona/arxiu/edificis/dades/fitxa.html?registre=&autor=&denominacio=&adreca=&poblacio=PALAFRUGELL&page=1&pos=5

L'any 1926 Rafael Masó i Valentí (Girona, 16 d'agost de 1880 - 13 de juliol de 1935 reforma un edifici preexistent, per convertir-lo en cooperativa de consum per a la Societat La Econòmica Palafrugellense.

Edifici de planta baixa situat en el xamfrà entre els carrers Sant Martí i Botines, distribuït en dues parts: una de despatxos i una altra, de molt més gran, per a botiga, magatzems, forn... El conjunt presenta coberta a quatre aigües al centre de la qual sobresurt una llanterna, a manera de prominent cimbori, que serveix de claraboia a la sala gran.

A les façanes destaca l'ús de la ceràmica vidriada. Al carrer Botines s'aprecien els plafons amb relleus d'argerates de Quart al•lusius als oficis, obra de Jaume Busquets i Mollera (Girona, 1903 - Barcelona, 1968). La façana del carrer Sant Martí presenta gran portada d'arquivoltes fetes amb ceràmica verda, amb referències al romànic, i coronament amb motius geomètrics de pedra.

A l'interior hi ha columnes estriades de terracuita de Quart, mitges parets enrajolades amb ceràmica vidriada i plafons de rajoles policromes: de tema floral al vestíbul i relatius als articles de consum als taulells interior

El primer projecte és de 1924-1925 i el segon, i definitiu, del 1926. Les obres es duen a terme a partir de juliol de 1926 i finalitzen el 1927.

L'edifici havia sofert alteracions d'escassa importància, la més significativa al local destinat a carnisseria, fins l'any 1985.

L'any 2000 l'arquitecte Jordi Casadevall Dalmau reforma l'espai per ubicar-hi la biblioteca pública de Palafrugell.

Aquest edifici combina la ceràmica del taller de Can Marcó de Quart amb ceràmica vidrada de la Gabarra de la Bisbal. El mateix Rafael Masó i Valentí (1880–1935) dissenyava les peces ceràmiques.

Després de la rehabilitació que l'ha convertit en biblioteca, no es conserven els taulells ni les peces ceràmiques ni el terra ni la fusteria de l'entrada.

De lectura obligada l’excel•lent treball de l’ ALBERT ]UANOLA I BOERA, COOPERATIVA L'ECONOMICA PALAFRUGELLENCA (1865 • 1990)

Cal recordar en tot moment, QUI PERD ELS SEUS ORÍGENS, PERD LA SEVA IDENTITAT.