http://www.coac.net/COAC/centredocumentacio/Girona/arxiu/edificis/dades/fitxa.html?registre=&autor=&denominacio=&adreca=&poblacio=Pont+de+Molins&page=1&pos=1
En diu ; conjunt format per dos edificis. Un de quatre cossos i planta rectangular, amb tres pisos d'alçada. Presenta façana arrebossada amb grans carreus de pedra, obertures rectangulars amb arc escarser i frontó curvilini al centre. L'altre edifici, de planta i pis, presenta aparell de pedruscall amb carreus ben escairats a les cantonades i emmarcant les obertures, que són d'arc escarser. Coberta a quatre vessants amb detalls ceràmics en el carener.
Patrimoni Gencat explica que està ubicada al barri de Molins de dalt, que representa el nucli originari del poble de Molins.
El lloc de Molins, topònim que fa referència a la gran quantitat de molins que hi havia al poble, és documentat al segle X com a una de les possessions del monestir de Sant Pere de Rodes. També apareix en una de les epístoles del papa Benet VII de l'any 974. Igualment, en un precepte de Lotari de l'any 982 es mencionen aquestes possessions a Villa Molinos.
El poble va formar part del municipi de Llers fins el segle XVIII, sent la capella de santa Maria sufragània de la parròquia de Llers. Igualment, el castell de Molins formava part de la xarxa de castells de Llers que controlaven les fronteres del comtat de Besalú i Empúries.
El terme estava format pel mencionat nucli i les masies disperses que aprofitaven els recursos hidràulics de la Muga i l'excel•lent via de comunicació que representava l'antic Camí de França, possiblement hereu del traçat de la Via Augusta romana. Aquest camí, a més, establia la frontera física entre els comtats de Besalú i Empúries.
Les cases conservades a Molins de Dalt, són datables majoritàriament entre els segles XVII-XVIII, sent molt probable que haguessin estat construïdes sobre antigues edificacions medievals.
Concretament segons el fons documental del COAC, Can Sagrera és una antiga farinera bastida a finals del segle XIX que fou reconvertida posteriorment en fàbrica de ciment. En una llinda es pot apreciar la data 1880, testimoni de l'any de construcció. Actualment resta deshabitada.
A diferència d'altres poblacions de la comarca, Pont de Molins va experimentar una etapa de creixement entre el final del segle XIX i el segle XX degut a la seva proximitat amb Figueres i les seves vies de comunicació.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada