EL CASTELL DE SANT MIQUEL: ACTUACIÓ RESTAURADORA SOBRE EL CONJUNT
http://www.raco.cat/index.php/AnnalsGironins/article/view/54562/63449
La capella que en un principi fou posada sota l'advocació de Santa Maria i de l'arcàngel Sant Miquel, va ser fundada durant la segona meitat del segle XV. En concret, i gràcies a la conservació de la documentació que hi fa referència, sabem que Andreu Aifonsello, vicari general del bisbe gironí Bernat de Pau (1436-1457), va atorgar el permís per a la construcció d'aquesta al prevere del Capítol de la Seu de Girona, Joan Dons, el 24 de maig de 1451. L'obra, però, no es degué acabar fins a finals del mateix segle, atès que en diversos documents dels anys 1478 i 1489 s'observa que els bisbes de Girona concedeixen indulgències a totes les persones que ajudessin a l'acabament de l'ermita i a dotar-la de llibres i ornaments sagrats.
En origen, i al contrari del que succeeix avui dia, l'ermita es trobava enclavada al terme de la parròquia de Celrà "...in sumitate montis dicti in vulgari lo Puig del Castellar infra parrochiam sancti Felicis loci de Cilrano...", d'on procediren la major part d'ermitans, que elegits per les autoritats del municipi o bé parroquials, eren els encarregats del seu manteniment. En concret, si bé les fonts documentals respecte a l'ermita són molt minses, coneixem el nom d'alguns d'aquests ermitans, que eren autèntics anacoretes i vivien de forma extremament austera a la mateixa ermita, assegurant-ne així la continuïtat del culte: Pere Tregins (1518), Mateu Trobat (1531), Fra Francesc (1568), Joan P. Brasses (enterrat a l'ermita l'any 1620), Joan López (1653), Fra Pere Costals (1671-1696), Fra Pere Soles (11697), Fra Bonaventura (fi 706, enterrat a l'ermita), Rafael Taverner (1723), Pere Pagès i Llach (1736-1749), Francesc Ximénez de Solana (1748), Josep Cornellà (1762-1779) i Miquel Domènech (fi 797)'. Prova de la importància i atracció que tenia sobre els pobles de la rodalia, probablement a causa del caràcter popular que adquirí el culte, és que encara al 1823, quan l'edifici ja es trobava abandonat i enderrocat, Pere Mas i Vehí, pagès de la Pera, afegí 400 lliures al capital fundacional que havia esdevingut totalment insuficient.
Quant a l'evolució de l'edifici, cal dir que, originalment, aquest constava d'un absis poligonal, que s'alçava a l'interior de la possible torre semicircular la qual utilitzava com a basament, i una única nau. Quant a la coberta, aquesta fou realitzada mitjançant arcs de rajola, tant a la nau com a l'absis. Posteriorment, la nau es modificà amb una volta de pedra semicircular.
Fotografia de http://xiruques-bs.blogspot.com.es/2011/05/129-vall-de-sant-daniel-i-castell-de.html
Exteriorment, aquesta estava coronada per un petit campanar en espadanya, situat a la cara nord, enmig de la nau, del qual queden algunes restes de la base. Finalment, a mitjan segle XVIII, en un període de gran creixement econòmic i demogràfic per a Catalunya, s'annexa a l'edifici un nou tram de nau, més ampli, que presenta restes d'una volta rebaixada, realitzada amb llunetes de doblat de rajola, que actualment és una de les parts més malmeses de l'edifici. També cal esmentar que les restes existents no permeten concretar si l'edifici era en aquesta època més llarg que les restes que actualment són visibles, i s'escurçà en fer les torres de telegrafia òptica. En concret, cal esmentar que les llindes de pedra de portes, trobades in situ, a la paret de ponent, no es troben en el seu lloc original, atès que no tenen el mateix gruix que la paret.
El ramal de Barcelona a la Jonquera el formaven 17 torres:
Torre núm. 201 Casamachán, en la Jonquera
Torre núm. 202 Mont-roig Torre
Torre núm. 203 Castillo de Figueres Torre
Torre núm. 204 Ermita del Ángel
Torre núm. 205 Coll de Noy
Torre núm. 206 Cuesta de Fallinas
Torre núm. 207 Sant Miquel
Torre núm. 208 Girona Torre núm.
Torre núm. 209 Turó del Casot
Torre núm. 210 El Mirador, en Brunyola
núm. 211 Puigsardina, en Riudarenes
núm. 212 Puigmarí
Torre núm. 213 Montagut
Torre núm. 214 La Patona, en Calella
Torre núm. 215 Torre Vieja, en Caldetas
Torre núm. 216 Vilassar de Mar
217 Montgat
Torre núm. 60 Barcelona-Montjuïc
http://www.ub.edu/geocrit/sn/sn-137.htm
http://www.ea1uro.com/eb3emd/Telegrafia_hist/Telegrafia_hist.htm
L’aparició de la telegrafia per cable farà que tot aquest esforç esdevingui inútil.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada