Em consta que el tema dels edificis escolars a la dictadura franquista, el Joan Dalmau Juscafresa no se’l havia plantejat, el cert però, és que a Catalunya l’educació pública té una llarga tradició, en la que les administracions, locals, provincials, regionals,..., fins a la Mancomunitat de Catalunya no tenien cap paper actiu – fins en alguna ocasió, recordo el cas d’Ullastret, exercien una oposició que avui ens sembla inconcebible -; la Mancomunitat de Enric Prat de la Riba i Sarrà (Castellterçol, el Vallès Oriental, actualment part del Moianès, 29 de novembre de 1870 - 1 d'agost de 1917) primer, i la Generalitat durant la II Republicà desprès, farien un excepcional esforç, que toparia amb la Dictadura de Miguel Primo de Rivera Orbaneja , II marquès d'Estella i VII de Sobremonte (Jerez de la Frontera, Andalusia, 8 de gener de 1870 - París, 16 de març de 1930), i finalment amb la sedició militar contra la II República, encapçalada pel general Franco, que donaria lloc a la dictadura franquista, i a l’actual ‘democraciola’
Llegia a patrimoni Gencat; el castell-palau de Bellcaire, situat a la part alta del poble, és de planta quadrada amb pati central i un recinte exterior de murs atalussats, paral•lels a l'edifici, amb sis torres de planta circular, una a cada angle i dues més al centre dels murs N i W respectivament. Tots els elements de fortificació són força malmesos (les torres més ben conservades són les dels angles SE i SW). Tota l'ala de ponent és ocupada per un cos d'edifici, possiblement l'aula major, formada per quatre arcs diafragma apuntats que inicialment sostenien un enteixinat, substituït en època barroca per una voltes de llunetes amb motllures de guix.
A la façana principal del palau (S) hi ha dues portes adovellades i finestres coronelles gòtiques. D'aquest tipus d'obertures, en queden restes als murs del pati central i a la façana occidental.
Al costat E sobresurt l'absis poligonal de la primitiva església del castell-palau, possiblement dedicada a Santa Maria. És un edifici d'una sola nau coberta anb volta seguida de canó apuntat, capçada per absis poligonal de cinc panys. La porta principal d'accés (n'hi ha dues més, una a cada mur lateral), des del pati, té tres arcs en degradació. Una filera de mènsules i una altra d'encaixos per damunt d'aquesta portada -i per sota d'una finestra trífora- poden indicar l'existència d'una habitació desapareguda, des d'on els comtes devien assistir als oficis litúrgics. A l'interior hi ha indicis de sepultures.
Com tot el castell, hem de considerar aquesta església obra dels segles XIII i XIV. Posteriorment, potser amb el trasllat de la parroquialitat de l'església de Sant Joan (a l'extrem oriental del poble) a la sala major del palau, hi foren fetes reformes.
El castell-palau de Bellcaire és obra del comte Ponç V d'Empúries (1277-1313) que hi residí habitualment i possiblement hi fou enterrat. El seu fill, Malgaulí, darrer comte de la primera dinastia emporitana, hi habità també sovint.
La construcció d'aquesta fortalesa fou motiu de discòrdia amb el rei Jaume II, pel fet que els Usatges preceptuaven que només el rei podia aixecar fortificacions noves. Molt a prop hi havia, a més, la fortalesa reial de Montgrí i el castell d'Albons, feudatari del rei.
El topònim Bellcaire pot tenir l'origen en aquest edifici. documentat el 1309 com a "Bellicadro" (quadrat ben fet), car anteriorment l'indret s'anomenava "Bedenga".
El segle XV hi consta la presència d'una comunitat eclesiàstica.
Actualment, el castell és la seu de l'Ajuntament de Bellcaire i a la Capella de Santa Maria s'hi realitzen actes públics i culturals. Així mateix, la sala major és utilitzada com a església parroquial.
A tot el conjunt s'endevinen reformes de diverses èpoques. Durant la dècada de 1980 tot l'entorn va ser restaurat per la Direcció General d'Arquitectura i Habitatge de la Generalitat de Catalunya. Entre els anys 2007 i 2013 el castell s'ha rehabilitat i adaptat com a seu de les dependències municipals.
Cap dada de que l’edifici acollis les escoles públiques des d’abans de la dictadura franquista, i fins al curs 1969-1970, quan el sàtrapa i amb ell la dictadura confirmaven el seu declivi. Algú dirà que aquesta omissió no té cap importància, discrepo rotundament, qui per la memòria, per la identitat, i la tasca bàsica del protofeixisme, el feixisme i el cleptofeixisme, era , és i serà SEMPRE esborrar el que qualifiquen de ‘FET DIFEFRENTCIAL CATALÀ’.
A: http://www.coac.net/COAC/centredocumentacio/Girona/arxiu/edificis/dades/fitxa.html?registre=&autor=&denominacio=&adreca=&poblacio=Bellcaire&page=1&pos=3
Llegia ; edifici de planta quadrada amb pati central, que havia estat envoltat per un recinte també quadrat amb llenços atalussats i torres cilíndriques.
A migdia es situava l'entrada i a llevant sobresurt l'edifici de la capella de Santa Maria. L'ala occidental del palau, conserva l'estructura de la gran sala major amb arcs apuntats diafragmàtics, convertida en els segles XVII-XVIII, en església parroquial de Sant Joan (Fitxa apart, vegeu r.1322). El sector meridional té dues plantes i fou restaurat als anys trenta per l'arquitecte Jeroni Martorell Terrats (Barcelona, 1876 - 1951) per ser usat com a Casa de la Vila. El recinte extern, manté elements a tot l'entorn que permeten observar el seu perímetre. La torre angular SE, és la única que es dreça en la seva alçada original. A la façana principal del palau (S) hi ha portes adovellades i finestres coronelles gòtiques, també queden restes d'aquest tipus d'obertures als murs del pati central i a la façana occidental. L'aparell de la muralla és de grans pedres tallades amb poca cura i contrasta amb els murs del palau o del nucli interior, que són de carreus ben escairats i alineats.
Capella de Santa Maria. Església de nau única amb capçalera poligonal. Té coberta de volta apuntada i seguida, sense separació entre la nau i el presbiteri. La façana, que s'obre al pati interior del palau, presenta una portalada de tres arcs de mig punt en gradació i un gran finestral triforat. Aquest finestral, en realitat era un mirador que connectava la capella amb la residència comtal, mitjançant un pis del palau avui desaparegut. Als murs laterals de la nau i ela capçalera, es conserven fornícules amb mènsules on hi havia hagut sarcòfags, avui desaparegut
Edifici bastit a finals del segle XIII i inicis del XIV pel Comte d'Empúries Ponç V. L'any 1418, el castell passa a mans del Vescomte Arnau de Rocabertí, esdevenint així, propietat de la baronia de Verges i alhora de la corona catalana.
Els anys trenta l'arquitecte Jeroni Martorell Terrats (Barcelona, 1876 - 1951) fa una primera restauració per adequar el sector meridional a Casa de la Vila. Fins a la inauguració de les escoles actuals (vegeu reg. 5780), el curs 1969-1970, l'edifici del Castell acollia les aules de l'escola fins i tot es coneix un projecte de 1920 de l'arquitecte Jeroni Martorell Terrats (Barcelona, 1876 - 1951) per adaptar l'edifici a la funció escolar.
En els anys vuitanta (projecte de 1982 i execució de 1984) l'arquitecte Arcadi Pla Masmiquel (Girona, 1945) restaura i remodela el castell i n'ordena l'entorn.
Pel que fa als edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, trobava a: http://www.coac.net/COAC/centredocumentacio/Girona/arxiu/edificis/dades/fitxa.html?registre=&autor=&denominacio=&adreca=&poblacio=bellcaire&page=3&pos=24
Tradicionalment les escoles de Bellcaire havien estat instal•lades a l'edifici del Castell (reg. 1347), fins i tot es coneix un projecte de 1920 de l'arquitecte Jeroni Martorell i Terrats (Barcelona, 1876 - 1951) per adaptar l'edifici a la funció escolar.
Tot i que es coneix un projecte no realitzat per a escola de nenes signat per Joan Baca i Reixach [1905-2003] l'any 1935, no és fins a la construcció de l'edifici actual que el poble compta amb edifici escolar.
Les Escoles Nacionals varen ser inaugurades en el curs 1969-1970. Han estat reformades en els anys 80 i actualment reben el nom de CEIP El Rajaret i juntament amb les escoles d'Albons i d'Ullà configuren la ZER Montgrí.
Edifici de planta i pis amb coberta de teula. A la planta baixa s'ubicaren les dues aules, una per cada sexe, i a la planta pis les dues vivendes pels mestres. En els anys 80 un dels habitatges va ser transformat en aules. El conjunt està envoltat del pati de jocs.
Sou pregats de fer les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com , recordeu SEMPRE que ‘posar en valor ‘ el patrimoni històric i/o artístic per als catalans és un imperatiu ètic.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada