La crònica històrica explica que l’any 1907 , l’ aleshores rector Climent Camp, demana permís al bisbat de Solsona per viure fóra de la rectoria de Sant Sadurní del Castell de Montmajor, pel mal estat d'aquesta. Uns quants veïns i el mateix rector demanen que s'edifiqui una nova rectoria més avall de l'església. Els feligresos dels Plans volien la construcció d'una nova església més propera a la zona de cases més noves, mentre que els del tossal defensaven que s’adobés l'església i la rectoria antigues (a sota del castell).
L’any 1911 estava construïda la nova rectoria al peu de la costa. Seguidament s'inicià la construcció de la nova església amb un projecte dels germans Casimir i Esteve Sala i Codinet amb un pressupost de 10.000 pessetes [ 60,10 € ].
En la seva construcció es van aprofitar les pedres de l'església vella – com era costum per arreu - ; potser aquesta pràctica es recull en la frase ' desvestir un sant per vestir-ne un altre’, oi ?
Va ser inaugurada el 17 de setembre de 1922. El campanar , en el que es va posar una campana amb el nom de "Maria del Roser de Fàtima, Lupa i Saturnina", es va començar més tard i es va acabar el 1950,
També va ser traslladat el cementiri.
Sant Sadurní de Montmajor és una església d'una sola nau amb capelles laterals a manera de transsepte, amb el presbiteri a tramuntana formant un absis poligonal.
La façana és a migdia, amb una porta d'arc apuntat i rosassa quatrilobul•lada.
El campanar en forma de torre de planta quadrada està adossat al costat de ponent, mentre al costat de llevant hi ha la rectoria. És una construcció eclèctica feta a partir d'uns mòduls medievalistes gotitzants, però que no aconseguiren crear cap estructura original.
La nau interior està coberta amb volta d'aresta i conserva els altars del Pujol de Planès (el Major de Sant Esteve, i el lateral del Roser), així com una Dolorosa procedent de l'altar major de l'església de Sant Sadurní del castell i una imatge de Sant Llop, de l'altar lateral de la mateixa església.
La parròquia de Montmajor conserva el seu arxiu, així com els de Correà i del Pujol de Planès.
Sadurní , el titular de la parrloquia, conegut també per Sant Serni al Pirineu, va ser bisbe i màrtir a la ciutat de Tolosa de Llenguadoc al segle III.
Les llegendes diuen que va ser el primer evangelitzador de Catalunya. En època medieval es van aixecar moltes esglésies sota la seva advocació, principalment al Bisbat d’Urgell.
Hi ha un bloc dedicat a donar testimoni de les esglésies que el tenen com a titular. http://esglesiessantsadurni.blogspot.com/
Ah!, el senyor Google ens deixa penjar les imatges amb més resolució que la que veieu, si cliqueu al seu damunt se us ampliaran.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada