Llavors escoltarem un recital de Música Tradicional del Pirineu i seguidament el Grup de Diables de l’Alt Urgell amb la seva rua van acompanyar als assistents a l’entrada del poble, davant del pont romànic, des on van veure com el foc anava pujant pels carrers fins arribar a l’església col•legiata de Santa Maria. A les dotze de la nit ressaltava en la negror del cel la vermellor del foc, el so de les campanes, els petards i vertaderament feia la impressió que el poble sencer era cremat.
Aquest cop la nostra visita va ser més festiva. Vam arribar molt d’hora, costum dolent perquè encara no s’han muntat les parades del mercat, però útil perquè et permet visitar tranquil•lament el poble, i “tafanejar” les cases, els carrers i carrerons, les petites places, la col•legiata d’imponent façana i cercar aquell racó impossible de fotografiar on creus que trobaràs el súmmum de la bellesa.
Malgrat era aviat hi havien ja molts cotxes, en previsió però, s’havia organitzat un servei per aparcar-los; uns prats propers i les vores de la carretera es van omplir de cotxes , malgrat tot per sortir va haver-hi més d’un petit col•lapse de circulació. No com a Barcelona, però donat l’estretor de la carretera, Déu n’hi do.
Finalment va donar-se per iniciat el Mercat Càtar amb artesans de la vall de Castellbó i d’arreu del Pirineu. En un grup de parades es feia la demostració d’antics oficis. També tot un seguit de parades i paradetes de tots aquells formatges i formatgets, embotits, aquella secallona, aquell espetec i tantes gormanderies que voldríem provar. I no parlem de les coques, dels pastissos i altres llaminadures sense fi.
L’animació al carrer va córrer sota la responsabilitat de SAC Espectacles. Els seus gags van ser joiosament aplaudits i riguts pel públic.
Després de la cercavila i el pregó, va obrir-se l’església col•legiata per veure l’exposició “Ermengaudus” i “Natura i Cultura de Montferrer i Castellbó”.
Una nova cita surt d’aquesta visita el proper any hem de veure la representació “El retaule de Sant Ermengol” a la Seu d’Urgell.
A quarts d’una del migdia va ser el torn de les danses medievals a la plaça gran de Castellbó. Espectacle entretingut i curiós que ens va fer gaudir una llarga estona de la música, dansa i contradansa d’abans.
Recordava Coh 3,1 ; tot té el seu moment, sota el cel hi ha un temps per a cada cosa.
Hi ha un temps pel foc inquisitorial
I un temps per al Mercat Càtar
Esperen tornar i ‘viure’ noves manifestacions de la intel•ligència i vitalitat d’aquestes terres.
Fotografia: Rosa Planell Grau
Text i recull dades: Miquel Pujol Mur
Berga, 28 octubre 2011
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada