El creixement demogràfic del segle XVI , generat per una elevada valoració de la mà d'obra a Catalunya, va comportar una important immigració procedent d'Occitània, l'apogeu d’aquesta onada immigratòria es produeix entre el 1580 i el 1585, quan un cens de l'hospital de la Santa Creu de Barcelona dóna una proporció d'un 38% de la població procedent de territoris de la corona francesa; al 1637 aquesta immigració representava entre un 10% i un 15% de la població del litoral català.
Això explica la necessitat d’aixecar una nova església parroquial, que fou bastida pels mestres de cases Miquel Canut i Perris Absolut, amb pedra de Montjuïc, sota la iniciativa de l'ardiaca barceloní Lluís Desplà, aleshores rector d'Argentona, entre els anys 1.515 i 1.539, el resultat d’aquest treball , l’actual temple, és un bell exemple de l'estil gòtic tardà.
L’edifici és de planta de creu llatina, té una nau central i dues de laterals, amb claus de volta esculpides, la portada és decorada amb una bella rosassa i la flanqueja el campanar, quadrat, emmerletat; a la façana hi ha dos sarcòfags procedents de Sant Pere de Clarà.
La capella del Santíssim va ser construïda al segle XVII a l'espai que havia ocupat l'antic cementiri.
L’any 1897 va ser ampliada per Puig i Cadafalch i refeta en estil neogòtic, amb absis poligonal i coberta amb volta de creueria. Exteriorment es veu reforçada amb contraforts ornats amb gàrgoles i un ràfec de ceràmica amb un escut enmig. L'interior té el parament recobert amb esgrafiats de motiu floral. Les claus de volta estan esculpides, una d'elles amb la data de construcció. Puig i Cadafalch afegí a la capella del sagrament nou gàrgoles d'estil gòtic que representaven monstres formats per la combinació de parts dels cossos d'animals diversos.
En el període 2-008-2.011, al setembre s’inauguraven oficialment, s’han restaurat les gàrgoles, sembla que la pedra original s'havia malmès pel pas del temps i, en alguns casos, les figures estaven totalment desdibuixades.
Les reproduccions s'han esculpit amb una pedra més resistent que en garanteixi la durabilitat.
El mossèn Àlex Marzo, rector de la parròquia d'Argentona, assegura que les gàrgoles de la capella són elements identificatius del municipi gràcies a la vinculació de Puig i Cadafalch amb Argentona, on estiuejava. "És el nostre Gaudí", afirma.
Us deixo un enllaç on podreu veure i llegir els goigs a Sant Julià.
http://bibliogoigs.blogspot.com/2011/01/goigs-de-sant-julia-la-seva-festa-es-el.html
Més enllà d’aquesta breu crònica , que em facilitava l’afecció al country de la meva esposa, la història de Sant Julià d’Argentona, demana un més exhaustiu treball de recerca per documentar amb rigor el seu periple històric.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada