dilluns, 10 d’octubre del 2011

DE COLLSUSPINA A MONISTROL. ELS CAMINS DE L’AIGUA. EL MOIANÈS

Des de Collsuspina fins a Monistrol de Calders, hi ha un curs d’aigua que va reben el nom de cadascun dels llocs per on passa; l’aigua configura el paisatge. A la vora però, l’home al llarg dels segles ha aixecat molins, esglésies, poues de glaç,....



el mati del dissabte 1 d’octubre mentre caminàvem per zones ombrívoles que ens permetien admirar les quasi infinites teranyines – invisibles amb sol - recordava alguns dels nostres viatges :

Collsuspina :

http://coneixercatalunya.blogspot.com/2007/07/la-roureda-de-collsuspina.html
http://coneixercatalunya.blogspot.com/2007/11/lespina-del-mol-de-lespina.html
http://coneixercatalunya.blogspot.com/2008/07/mol-de-lespina-un-xit-collectiu.html

Castellcir :

http://coneixercatalunya.blogspot.com/2010/08/passejada-celestial-pel-moianes.html
http://coneixercatalunya.blogspot.com/2009/06/esplugues-la-vinyota-el-roquer-la.html

Castellterçol :

http://coneixercatalunya.blogspot.com/2007/06/el-pou-de-gla_27.html
http://coneixercatalunya.blogspot.com/2009/05/els-pous-de-glac-testimonis-dun-temps.html

Territori Marfà :

http://coneixercatalunya.blogspot.com/2010/08/trencat-per-vacances.html
http://coneixercatalunya.blogspot.com/2011/09/poua-del-saiolic-antic-terme-de-marfa.html
http://coneixercatalunya.blogspot.com/2007/07/viatge-al-passat.html
http://coneixercatalunya.blogspot.com/2007/07/sant-pere-de-marf-avui-de-les-gallines.html
http://coneixercatalunya.blogspot.com/2008/08/el-secret-de-marf.html
http://coneixercatalunya.blogspot.com/2007/06/histria-trgica-de-la-datzira.html
Monistrol de Calders :
http://coneixercatalunya.blogspot.com/2007/07/el-calders-un-riu-un-mn.html
http://coneixercatalunya.blogspot.com/2007/07/publicitat.html

M’aturo, això faria una llista quasi interminable, si voleu saber més poseu el nom de la població a CERCAR EN AQUEST BLOC del coneixercatalunya.blogspot.com

Caminem amb rapidesa per treure’ns el fred, sense però deixar passar algunes de les boniques raconades que apareixen davant dels nostres ulls.





Quan ens apropem al Sailoic el sol ja ens comença a acaronar; hem fet el camí, el Feliu Añaños Masllovet, l’Antoni Uriz, l’Antoni Ibañez Olivares, i l’Antonio Mora Vergés; tinc el goig d’ensenyar-los aquesta magnifica poua que per ella mateixa en un altre país, fora una destinació turística.



No cal – per descomptat ens aniria millor – ser un país lliure per desbrossar la poua i els seus voltants, així , aquesta ‘joia’ lluiria davant els ulls de tothom. Que els que remenen les cireres no estan per la feina .? Això és cosa sabuda.

Esmorzem assentats a les roques, al costat de la poua, davant de l’indret on fa un xic més d’un any succeïa l’acció infortunada de :
http://coneixercatalunya.blogspot.com/2010/08/trencat-per-vacances.html

Tornem pel camí que feien els carros que transportaven el gel; si la capacitat del Sailoic és superior als 100 metres cúbics – més de 100 tones de gel – calien no menys de 50 carros, com és possible que no trobem cap imatge d’aquestes caravanes ?.



Tinc la convicció que els carros del gel eren ‘especials’, com el de la mostra.



Aleshores – i ara – els vehicles s’adaptaven, carrosaven , per a la funció que havien de desenvolupar.

Si teniu imatges de carros de gel, o sabeu on podem trobar-les, sou pregats de fer-nos-ho saber a l’email coneixercatalunya@gmail.com , Sant Gaietà, advocat dels qui es dedicaven a aquest negoci, us ho recompensarà.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada