Ja sé que no té res a veure amb el títol, tot i que, “Perdoneu, però algú ho havia de dir”
De la moguda electoral 20 N, vos puc assegurar que em fa una vessa...
I xerrar d’una llei electoral que afavoreix l’alternança dels dos grans partits centralistes i espanyolistes; que puc dir, per no esser malparlat i amollar un parell de vatues que em deixin el cos xalest, i traurà a defora l’oiet que em fa aquesta subhasta de peix?
Cada cert temps ens convoquen per fer el paripé a les urnes, per a llavors quan s’han acomodat al poder, repartit els càrrecs entre els amiguets , i fer el que els hi vengui en gana. Si, i al poble? Que le den!
I dels partits petits? Record quan es va fer la presentació del llibre “Construint municipi a través dels moviments socials” per part del col·lectiu Albaïna; un dels autors deia clarament que els petits també entren dins del mateix joc i juguen amb una certa complicitat. I que quan els moviments socials, els hi plantegen reformes justes i necessàries, que ells podrien desenvolupar des dels seus llocs, o al manco intentar-ho; sempre hi ha problemes, per acabar sense posar-s’hi per feines.
Dels atacs frontals a la nostra llengua i cultura que s’estan produint per les nostres contrades, tornaria a amollar un altre parell de vatues. JR Bauzá ( No el de “Dallas”, està emprant el rodet de la majoria absoluta per fer de “cavall d’Atila” que quan ell passava no tornava a créixer l’herba. Ni en temps de Canyelles ni de Mates, s’havia estat tan bel·ligerant: Fora subvenció a revistes i setmanaris en català no diàries ( manera d’enfonsar financerament les revistes i setmanaris de part forana); Tancament de Radio i TV Mallorca. Declaracions de JR com “A IB3 hi haurà programes en castellà, faltaria més” Vatua l’olla! De la immersió lingüística, deu creure que és tracta de qualque tema submarí; queda més que clar que la nostra cultura no és la seva. I la seva, quina és?
Asserenat, i encara no he amollat cap flastomia, i no per por d’anar a l’infern, ja que per aquí en tenim un i no cal repetir.
Vivim un temps convuls socialment i una gran part dels polítics governants i oposicions respectives per los madriles i a altres llocs també; els hi ha pegat l’austeritat i ho fan en tot menys amb els seus sous, prebendes i canongies; o ajudes als seus amics els bancs. Retallen arreu i enlloc de veure a persones que les situen dins d’uns drames, veuen tan sols números, a fi que els seus comptes ( que no són els nostres, malgrat ho facin amb els nostres doblers) els hi surtin.
Són executius talladors de caps i quan es tracta de doblers ( malgrat no siguin els seus) no estan per “sensibleries”. I a ells que cony els importa com s’ho farà la persona que acomiaden, de l’empresa pública, sanitat, educació, etc; o que un malalt de càncer amb el seu estat anímic prou sensible, tardi la intemerata en que l’operin; o que una família boti al carrer, perquè no pugui pagar la hipoteca o que una altre família amb un discapacitat psiquic es trobi de cop sense les atencions del centre, i podria afegir casos a balquena. Un rave!
No alterarà per res el seu ritme de vida, la seva projecció social i política ( llegiu estatus)
Són mentiders, hipòcrites i falsaris. O contesteu-me i em traureu de dubtes. Heu vist algun partit que hagi complert rigorosament totes les seves promeses electorals? Un no com una catedral. Vatua o flastomia?
Doncs com estic una mica fart que em vulguin prendre en pèl, no aniré a votar, no entraré en la comèdia que m’intentin convèncer que el meu vot val per res. Més ben dit si, quan han aconseguit el que volien ( cotes de poder i manejar els nostres doblers) ; el col·loquen prop de la tassa del wàter. Supòs que sabeu, perquè, no manca esser massa escatològic.
Josep Bonnín
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada