El conjunt el formen l’església, una hostatgeria i altres construccions com un celler i un porxo. En alguna ocasió m’havien dit que Corbera es situada en un punt d’energia, com que no hi entenc, ho deixo apuntat com una simple curiositat més.
Es situada a la vessant meridional de la serra de Corbera a 1424 m. d’altitud. Davant seu un gran prat solejat de bon matí i els contraforts de la serra de Queralt. Més avall el poble d’ Espinalbet. El punt és meravellós per la seva panoràmica oberta a tot el sud.
L’actual edificació està construïda sobre un anterior temple romànic documentat des de la Baixa Edat Mitjana. Segons una pedra amb una inscripció que diu any 1721 la construcció pot ser del segle XVII, amb retocs del s. XVIII.
L’església és d’una sola nau, amb capelles laterals i amb un presbiteri quadrat on hi ha el cambril. L’ imatge de la Mare de Déu de Corbera és romànica.
Vam ser agradablement atesos per en Joan Segado, regidor de Cultura de l’Ajuntament de Castellar de Riu que portava la responsabilitat de la celebració.
A 2/4 d’onze es celebra la missa que ompli completament l’església i que finalitza amb el cant pels fidels dels Goigs Nous de la Madona de Corbera.
Seguidament es va dansar el Ball de la Coca, hàbilment puntejat pels dansaires, al voltant del tradicional pastís. En acabar va haver repartiment de coca i beguda invitant a tots els assistents.
I per finalitzar la Festa, els Trabucaires de Castellar de Riu van fer una sonora i ensordidora galejada als voltants del Santuari.
Una festa senzilla, sense gaire oripell, però amb bona bonhomia i agradable record per les persones que hi van assistir.
Segons la tradició untar-se les orelles amb l’oli beneït durant la celebració ajuda a combatre la sordesa.
Quanta sordesa hi ha que vèncer en aquest món!
Text i recull dades: Miquel Pujol Mur
Fotografia: Rosa Planell Grau
Berga, 11 octubre 2011
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada