Pecat d’excés, o com s’han perdut les Caixes d’estalvi a Catalunya.

Ara, quan únicament Ontinyent i Pollença mantenen les seves Caixes d’Estalvi, és hora potser d’explicar les raons que ens han dut fins on som ara.

Les Caixes s’havien creat per ‘ treballar a la menuda’, i seguint aquesta tradició veien passar anys, dècades,  i àdhuc segles, mentre creixen i es consolidaven.

Encara es seguia aquest model quan es celebraven els 125 anys de l’ aleshores Caixa de Sabadell, i semblava talment que tots els presents hauríem lliurat la nostra ànima al Senyor, i la Caixa, ‘l’entitat’  en dèiem,  continuaria aquí pels segles dels segles.

Els que estàvem cridats a assegurar-ne la continuïtat i ocupàvem algun lloc de responsabilitat, havíem passat per la Universitat, i teníem el millor dels ‘Masters’, sabíem fer la feina perquè en aquells temps per manar calia tenir experiència pràctica.

El procés destructiu va començar amb la designació directa per a càrrecs d’alta direcció de persones alienes a l’entitat, per raons que s’expliquen des d’àmbits de poder econòmic i/o polític;  sembrada la mala llavor, tot va anar molt ràpid ; allò de fer els experiments amb gasosa, es va deixar de banda i ben aviat arribava el primer ensurt, amb l’anomena’t ‘ Cas Buixeres’ ; la saviesa popular parla d’alguna petita pèrdua quan es fan canvis, dissortadament per al sector,  en aquest desgraciat succés,  la pèrdua va ser qualsevol cosa menys petita.

Allò va ser el començament d’una fugida endavant que ens portaria pels seus passos comptats – i previstos – fins a l’actual situació.

1.       Es van substituir els empleats que defensaven el ‘model tradicional’.

2.       Es van contractar persones sense experiència pràctica en el sector, que tenien clar però que ‘ qui paga mana’.

3.       Es va generalitzar l’externalització de més i més feines.

4.       Es van assumir riscos directes en el sector immobiliari de manera creixent.

5.       El nombre d’oficines – l’expansió – va ser exponencial.

No cal arribar fins al punt 10, està clar que s’havien saltat tots  ‘ els manaments’ en que s’havia fonamentat aquesta activitat, oi ?.

Poseu  tots els matisos que us vinguin al cap, i feu-ne una extrapolació, des de les terres del Vallès a tota Catalunya.

Ara curiosament quan ja no son caixes, s’especialitzaran en l’anomenada ‘ banca minorista’, o dit de forma planera, ‘ treballar a la menuda’, com hauríem d’haver fet des de la seva creació.

En el procés d’enfonsament, alguns han participat ‘ per negligència’ ;  altres – els que tenen vinculació amb els partits politics que substituïen al feixisme, ho han fet amb premeditació i traïdoria.    

A tots els  arribarà també el seu ‘Sant  Martí’.