Tornàvem de Torà, encara avui en terres de la Comarca de la Segarra, que ha demanat formalment abandonar per integrar-se a la comarca del Solsonès.
Ens havia costat Déu i ajuda, localitzar l’antiga carretera que uneix Torà i Ardèvol, perquè algú va decidir fer desaparèixer els rètols indicadors.
Desconeixem si és un acte vandàlic de caràcter particular, o d’inspiració pública. En qualsevol cas, volem deixar-ne constància per eterna vergonya d’uns i altres.
Tenia una certa pressa perquè passava força estona de les 18,00 hores, i hem calia, si o si, arribar a Castellar del Vallès,a la comarca del Vallès Occidental, ara del Bisbat d’Ègara.
M’aturava però, com no fer-ho davant la torre d'Ardèvol ?.
Fins la guerra civil es conservava revestida per una torre circular que s'esfondrà , aquella torre circular era posterior , potser del segle XII ; mentre la que jo retratava avui, de planta quadrangular, d'obra força rústega, probablement és del segle XI.
La torre que avui es conserva ha estat recentment consolidada i presenta una obertura d'arc de mig punt, lleugerament de ferradura i una obertura molt malmesa.
Sabem amb certesa que es tracta d’una torre de guaita del castell d'Ardèvol, que està documentat des del 1.027.
Dins al terme d'aquest castell hi posseïen terres el monestir de Santa Maria de Solsona i el capítol de la Seu d'Urgell.
A partir del segle XII apareix el cognom d'Ardèvol en els documents que tenen relació amb aquest castell, hom pensa – com era pràctica molt corrent - que en fossin aquesta família els castlans.
L'any 1314 el terme d'Ardèvol pertanyia ja a la família comtal de Cardona.
Retratava la torre sense aturar el motor del vehicle, i continuava via en direcció a Su, Cardona, Manresa, Terrassa, Sabadell, Castellar del Vallès, on a les 20,00 complia – com s’ha de fer – els meus compromisos.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada