http://www.caudelguille.net/index.php/caus/114-frontal-cova
Fer una excursió en companyia del Joan Escoda Prats, per comprovar una hipòtesis en relació a la cavitat esmentada:
http://percaminsdelbages.blogspot.com/2011/09/cova-del-frontal.html
La segona excusa – deixeu-me dir-ho així – era el posterior dinar a Cal Carter, en les seves renovades instal•lacions.
![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiCpRUMgCkoiExRbDKqKLU_ba6XT-Gfy2HVMsl8W17cLRPbT6eBK_J3omb1kBm8xYj1RR9C8Ax_husz2VzSslbxwzRGRhNLGnqfJMddbz4ng5flewQmCpRNlQszr4FqB2NAHbikMiXVNqA/s320/Mura+menjador.jpg)
![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgOOnFm_cAXPf55Ojp9TV_kXEBPqVHwNm3NDqdcT4W9V-qY9njxoglSAt-WMcoXzyFvuJDg7QCCToEGQY7CFBQo5vAW7HG1OwMtfOyW51QB-z3O9NbQBZN9TENkQBl-sEb94M4emUsRpvE/s320/Mura+menjador1.jpg)
A la seva pàgina – que ara caldrà modificar, i així li ho diem al Jordi – s’explica :
És un petit restaurant [ us ben asseguro, que de petit res ], situat al poble de Mura, Capital de les Valls del Montcau, dins del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i la Serra de l'Obac.
Cal Carter va començar a funcionar l'any 1964, com una explotació de caràcter familiar [família Perich]; d’aleshores ençà ha gaudit del favor del púbic, cosa que els a esperonat a créixer i millorar.
Sempre, malgrat el creixement constant i constatable, a Cal Carter, han sabut mantenir un tracte càlid i familiar, oferint alhora els millors serveis als seus clients en un entorn físic del tot immillorable.
A la sobretaula, departíem amigablement, il•luminats pels raigs del sol, que no havia superat encara la Creu de la Vila.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada