Fernando Rus Busquets (Barcelona, 1871- Guanabacoa, Cuba, 1914) retratava l’any
1896, Ruïnes del castell de Bellesguard
.jpg)
https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afceccf/search/searchterm/Bellesguard
De la Torre Bellesguard llegia que l’arquitecte Antoni Gaudí i Cornet (Riudoms,
el Camp jussà de Tarragona , 25 de juny del 1852[1] - Barcelona, 10 de juny del
1926) va comptar amb la col·laboració de Domènec Sugrañes Gras (Reus, 12 de desembre de 1878 -
Barcelona, 9 d'agost de 1938), que va fer els bancs de taulells de la porta
d'entrada, l'arrambador enrajolat de l'escala, la casa del porter i la caseta
del pou; i de Joan Rubió Bellver Bellver
(Reus, 24 d'abril de 1871 - Barcelona,
31 de gener de 1952 ), que va construir el viaducte de desviament del camí que
passava per la finca, i al que substituir
per Josep Maria Jujol i Gibert
(Tarragona, 16 de setembre de 1879 - Barcelona, 1 de maig de 1949) en haver
d'abandonar Joan Rubió Bellver
Bellver , aquestes obres per a fer-se
càrrec del nou projecte de restauració de la Catedral de Mallorca.
Maria Sagués Molins (1835-1907), vídua de Jaume Figueras i Burull
(1827-1877) va ser la promotora , Maria Sagués va llegar la propietat als seus
tres fills, Joan, Jaume i Francesc de Paula Figueras i Sagués. Després del
repartiment dels seus béns, la casa va quedar en propietat única de Joan
Figueras. Mort aquest el 1922, va llegar la propietat a la seva esposa Mercè
Cantarell i Basigó, qui no va poder fer efectiva la hipoteca que pesava sobre
la casa, per la qual cosa va ser venuda a Francisco Soler Smith el 1931. Soler
es va emportar els mobles originals de la casa, dissenyats per Gaudí, a la seva
torre de Can Pahissa a Vilanova i la Geltrú.
En els dies foscos que s’iniciaven amb l’alçament dels militars feixistes
encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II ,
la torre va ser convertida en un orfenat
El 1942 la casa va ser venuda a Abdón Bordoy Pastor, qui al seu torn la va
vendre a Lluís Gonçaga Guilera i Molas(el Prat de Llobregat, 1895 – Barcelona,
1969) l’any 1944.
L’any 2018, la família Guilera va
vendre l'edifici al Grup Catalana Occident, després que tant l'Ajuntament de
Barcelona, la Generalitat de Catalunya i el Consell Comarcal del Barcelonès
declinessin exercir el dret de tanteig a que tenen dret per llei en tractar-se
d'un bé protegit. L'empresa compradora va manifestar la seva intenció de
mantenir obert al públic l'edifici.
https://www.galeriametges.cat/galeria-fitxa.php?icod=JJF
https://ferranalexandri.blogspot.com/2014/03/el-castell-i-la-torre-de-bellesguard.html
https://ca.wikipedia.org/wiki/Torre_Bellesguard
https://bellesguardgaudi.com/ca/visites/visita-guiada/
El projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana va ser ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).
El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social. Sens dubte hagués estat un treball excepcional, en el que es recollirien els testimonis gràfics d’un món rural, que desapareixeria irremissiblement.
Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili, passada la contesa bèl·lica, la dictadura posaria tots els entrebancs possibles, àdhuc l’alteració de les fons documentals, per evitar que la continuïtat del projecte. El franquisme, salvant les distàncies, seria tant o més demolidor per la cultura, catalana i no catalana, que l’acció del sionisme sobre Palestina.
L’esforç potser va ser gegantí, no ho dubto, la planificació del treball però, va ser – ho diré de forma políticament correcta – un desastre.
Tenim els mitjans tècnics i humans per dur a terme el propòsit del Fons Estudi de la Masia Catalana, només cal que ens ho proposem, oi?. Feu fotografies de masies, les identifiqueu, nom, lloc i data i ho envieu a mdc@csuc.cat i a castellardiari@gmail.com , nosaltres ho publicarem fent esment de l’autor de les fotografies.
«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»
Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia, aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada