Em sobtava – relativament – que ningú pogués donar-me raó de l’advocació de la capella de mas Miró de Mont-Roig al camp jussà de Tarragona, som – encara – “ terra ocupada “, i l’únic interès del REINO, era, és, i serà el de “ dessolar la terra”.
La retratava el diumenge 7.7.2024, i li demanaré Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavín), l’advocació de la capella, i si en tenen una imatge del interior quan no estava dessacralitzada.
La resposta a volta d'email era, la tenim documentada com a Sant Miquel, però com a desapareguda.
L’ Ester Sabaté
Martorell em deia del info@masmiro.com , l’oratori de Mas Miró estava consagrat
a l'arcàngel Sant Miquel i a la Verge dels Dolors, noms dels pares del pintor.
Li demanava si
conserven imatges de l’època que tenia culte, i si existien els Goigs que es
cantaven.
Des del punt de vista arquitectònic, l'edifici principal s'emmarca dins de la tipologia de les cases d'indians. Es tracta d'una casa de pagès revocada en blanc, de planta baixa i dos pisos rematats mitjançant una cornisa de la que sobresurt una torre quadrada, centrada respecte a la façana.
El cos central de l'edifici queda protegit, en la seva cara anterior, per un gran pati o era, de la que destaca la característica i enorme palmera. L'edifici està flanquejat per dos cossos annexos: per un costat, l'antiga entrada per als carruatges, d'una planta, i la casa dels masovers, un edifici de dues plantes i golfes, perpendicular a la façana principal amb teulada de teula àrab a dos vessants.
Recorren la façana principal, i simètricament parats, d'una banda, dos pisos de grans finestrals amb arc de mig punt, i d'altra banda, un portal i una finestra d'arcs rebaixats al nivell de la primera planta i tres grans finestrals al primer pis.
Contigua a l'edifici per als carruatges està la capella, un edifici d'estil neogòtic.
A pocs metres de l'edifici principal, i a prop de la capella, es troba l'estudi del pintor, un petit edifici format per planta i altell rematat amb voltes a la catalana i profusament il·luminat per uns grans finestrals. Des de l'altell s'accedeix a un petit terrat, des d'on s'albira l'hort i el mar.
Es tracta d'un edifici del segle XX, de parets blanques i nues, de les que destaquen de forma especial dos «graffitis» fets per Miró i una xemeneia. A l'interior es conserven encara diversos instruments del pintor, una senzilla taula on treballava Miró, i un petit llit, tal com l'artista ho va deixar el darrer cop que estigué a la casa, l’any 1979. A les parets hi ha alguns dibuixos de l'artista. En una recambra s'emmagatzemen objectes, llibres i alguna peça de roba de l'artista.
https://mont-roig.cat/wp-content/uploads/IX.pdf
Ens agradarà tenir noticia a l'email castellardiari@gmail.com del mestre d'bres i/o arquitecte autor de les reformes quan Miquel Miró i Adzeries (Cornudella, Tarragona, 1859-Mont-roig, 9-VII-1926), adquiria la finca als inicis del segle xx.
«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»
Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia, aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada