Josep Àngel
Corbella Garcia, i J. Salvadó – del que ens agradarà tenir noticia el nom,
cpgnom matern, i del lloc i data de naixement i traspàs, peripècia vital,... ,
a l’email castellardiari@gmail.com , retrataven l’any 1982, la que havia estat
església parroquial de Sarroqueta de Barraves, advocada a la Marededéu, mal dita Santa Maria, per imposició dels
heretges del REINO que neguen allò que va proclamar solemnement el Concili d’Efes, la maternitat divina de la
verge. «Mare de Déu» (Theotokos)
https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/16100
https://diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/42626/5/04.JCQ_CAP_4.pdf
https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/sarroqueta
L’església de Sarroqueta, advocada a la Marededéu, mal dita Santa Maria, és un edifici romànic molt modificat, que consta d’una sola nau amb absis carrat, orientat vers el NE. Molt possiblement, el temple tingué en origen un absis semicircular, el qual, en el transcurs de les reformes, fou enderrocat i substituït per l’absis actual aprofitant els carreus de l’anterior.
La nau era coberta amb volta de canó, de la qual es conserva solament l’arrencada. Adossades a banda i banda de la nau, hi ha sengles capelles laterals, ambdues sobrealçades; la del costat nord és coberta amb volta de canó, mentre que la de migjorn es cobreix amb volta d’aresta.
La porta d’entrada, situada al mur sud, és feta amb un arc rebaixat i segurament correspon a una reforma d’època moderna. Prop d’ella, a l’interior, es pot veure encara un pilar adossat al mur, el qual es correspon amb un altre al mur de tramuntana. Ambdós suports indiquen l’existència d’un arc toral pròxim als peus de la nau.
Al costat oest de l’església s’alça una torre campanar de dos cossos. El pis inferior fa de porxo al que sembla que fou una primitiva porta d’accés, d’arc de mig punt, avui dia tapiada.
Per l’estat de
conservació que presenta l’edifici es fa difícil establir una datació clara;
tanmateix, les parts més antigues que conserva, corresponents a les filades de
carreus més baixes dels murs perimetrals, denoten una construcció d’avançat el
segle XII o fins i tot ja dins el segle XIII.
No en trobava
imatges més antigues, ni tampoc els Goigs,
si n’hi havia sou pregats de fer-nos-en arribar un exemplar a l’email
castellardiari@gmail.com
El Toni Dimoni publicava
un seguit d’imatges a:
https://www.facebook.com/photo?fbid=2881774908655044&set=pcb.2881777075321494
I feia aquest
comentari; Església de Sarroqueta, Pont de Suert, Alta Ribagorça. Veig que ha resistit
a la passada tempesta que va paralitzar durant unes hores la comarca, la pista
d'accés ha quedat impracticable, de la carretera però, només són cinc minuts
caminant. La batllia de Pont de Suert es va comprometre a fer una inversió
econòmica per restaurar-la, els fanàtics com jo de l'art romànic esperem
l'actuació.
Algun veí i jo inclòs
,pensem que la torre que s'aguanta pèls pels podria ser un comunidor i que la
torre del campanar hagués caigut fa molts anys...qui sap.
És un monument
protegit com a bé cultural d'interès local.
Dissortadament
afegim nosaltres, que al REINO això de
BCIL és menys que “ paper mullat”
«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»
Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia, aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada