Juli Soler i Santaló (Barcelona, 12 d'abril de 1865 - Barcelona, 30 d'abril de 1914) va ser un
enginyer, fotògraf,..., al que li devem moltíssims testimonis gràfics de la
història de Catalunya, retratava abans de 1910, Façana de la 'Casa Subies' de
Tàrrega amb un cartell que anuncia una 'Casa de comidas'
https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afceccf/id/9032/rec/276
Llegia que l a construcció d’aquest singular edifici del romànic civil català és deguda a la família dels Ardèvol, que fou una de les grans nissagues de la Tàrrega medieval, vila en la qual s’instal·laren a les acaballes del segle XIII.
De bon començament l’edifici fou utilitzat com a hospital. L’any 1324
Miquel d’Ardèvol feu donació d’un hospital en el qual seria atès tothom qui ho
necessités. Aquest hospital fou construït al carrer d’en Falcó, al costat de la
capella del Corpus Christi, també manada erigir pel dit Miquel d’Ardèvol.
https://www.museunacional.cat/ca/colleccio/sepulcre-dels-ardevol/anonim-catalunya/122009-000
La titularitat d’aquest hospital palau i de la capella passà a mans de
diverses famílies nobles. Així, el 1443, un tal Francesc de Perellós es casà
amb l’hereva de la casa d’Ardèvol, i ja durant el segle XVI la capella fou
anomenada “capella d’en Francesc Perellós”.
Al final del segle XVII,
concretament el 1683, amb el matrimoni d’Ignàcia de Gay (besnéta de Ramon
Perellós) amb Antoni de Potau, futur marquès de la Floresta —títol que li
atorgà Felip V el 1703—, la capella i el palau canviaren de titularitat. Fou a
partir d’aquest moment que sorgí la denominació de palau dels marquesos de la
Floresta. Aquests moriren sense descendència, i l’herència va anar a parar a un
cosí de la marquesa. Una filla d’aquest, Gertrudis de Gay, es va casar amb
Ignasi de Sobies, de manera que aquesta família va esdevenir hereva del palau
del carrer del Carme.
Finalment, el 1845 s’uniren les cases Càrcer i Sobies amb el matrimoni entre
Francesc de Càrcer i Josefa de Sobies. Aquests foren hereus del palau i la
capella, i més tard ho deixaren al seu fill, el gran prohom targarí Enric de
Càrcer i de Sobies, que al seu torn ho deixà al seu nét Manuel Vidal de Càrcer.
Aquest feu donació dels elements arquitectònics per a la reconstrucció actual de la façana del palau, i la capella.
https://latartraneta.wordpress.com/2015/03/18/una-portalada-romanica-perduda-a-tarrega/
Capella dels Ardèvol dita del Corpus Christi, i de la Sagrada Família (S. XIII), enderrocada l’any 1940. (Fotografia: Lluís Marià Vidal. Carreras (Barcelona, 6 de juny de 1842 - 10 de gener de 1922) Arxiu Fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya).
https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afceccf/id/11332/rec/265
La capella - aleshores " la pela era la pela " i ara l'€ és l'€ ) va donar pas durant la postguerra a un funcional conjunt d’habitatge i local comercial.
Malgrat la importància històrica de les diverses famílies que ocuparen aquest palau romànic i la seva grandesa i singularitat artística, val a dir que gairebé les úniques notícies que tenim de l’esmentat edifici es refereixen al seu estat ruïnós i que no reunia les condicions mínimes per a fer-lo habitable.
Ja a la darreria del segle XVII es parla de l’estat arquitectònic deplorable del palau. El 15 de juliol de 1689, el veguer de Tàrrega donà llicència als Potau perquè fessin unes obres de consolidació al palau i capella dels Ardèvol, car feia molt de temps que aquests edificis es trobaven en unes condicions que desaconsellaven viure-hi, fins al punt que, si no es feien les esmentades reformes, el casal amenaçava d’esfondrar-se a curt termini. Evidentment, la conclusió que hom pot treure de la notícia anterior és que, per a arribar a aquell estat de degradació, l’edifici devia estar abandonat, o si més no, totalment descuidada l’estructura arquitectònica durant molts anys.
L’estat d’abandó es va anar perpetuant, bé que l’edifici va arribar encara
dret al segle XX. L’any 1934 la vila de Tàrrega va dur a terme un ambiciós
programa d’infraestructura museística i educativa; hom parlava de comprar el
palau dels marquesos de la Floresta i la seva inseparable capella per a
encabir-hi una escola d’arts i oficis, l’institut d’ensenyament secundari, la
biblioteca popular i el museu. Malgrat l’interès del consistori i les gestions
que es dugueren a terme, el projecte no reeixí. Tampoc no havia prosperat la
petició de declaració de monument nacional feta el 1933.
Els estralls del GLORIOSO ALZAMIENTO , i la postguerra acabaren d’enfonsar l’antic palau.
El dia 7 de desembre de 1940 es va derruir l’edifici.
L’any 1955 l’Ajuntament de Tàrrega, després de llargues negociacions, cedí
a la Mútua Patronal de Tàrrega la façana del palau dels marquesos de la
Floresta per a ésser reconstruïda en el seu local social (núm. 14 del carrer
del Carme), precisament en el mateix lloc on havia estat bastit històricament
aquest palau.
Poc després es procedí a la restauració o reconstrucció de la façana, tasca
que van dirigir l’arquitecte Alexandre Ferrant Vàzquez (Madrid, 3 de marzo de 1897-11 de enero de
1976) cap de Conservació de Monuments de
la Zona de Llevant, i l’aparellador Joan Benavent Santandreu (1903-1958) .
Que el Corpus Christi, la Sagrada Família i Sant Antoni de la Sitja, elevin a l’Altíssim la pregaria dels targarins, ribetans, sitgetans, santquirzencs , amazics, illencs, gitanos, aragonesos, asturians , valencians, bascos, aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits , saharauis ... , pescadors , pagesos, ramaders , menors estrangers no acompanyants, exiliats polítics .. i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada