Pensava que seria una tasca senzilla perquè comptava tenir l’ajuda de les Administracions, i/o que trobaria almenys una persona per cada poble, vila o ciutat de Catalunya, interessada per aquests temes del patrimoni històric col•lectiu.
Al mes de març de 1890 es va posar la primera pedra i assenyalaren els fonaments de la nova fàbrica de cotó que Eusebi Güell i Bacigalupi Comte de Güell (Barcelona, 15 de desembre de 1846 - 8 de juliol de 1918) i Ferran Alsina i Parellada (Barcelona 1861 - íd. 1908) van instal•lar al terme de Santa Coloma de Cervelló a fi de que "d'aquesta manera l'obrer es trobés en millors condicions higièniques d'habitació i d'aliments...". Això comportà la construcció d'una autèntica colònia on no podia faltar l'Escola i la Casa del Mestre. Dotada de les millors condicions que es donaven al seu moment,
L’edifici de l’escola juntament amb la Casa del Mestre, es poder diferenciar de la resta de la colònia, pels materials, disposició i estructura. L’escola és de planta irregular, recobert amb lloses de pedra i remarcant amb maó vist les obertures, la sanefa sota el ràfec i part del mur del primer pis, justament la que dóna als terrats que, a la seva alçada envolten gairebé ¾ parts de l'edifici. Malgrat la seva aparença historiada, és de gran funcionalitat, amb profusió de finestres per afavorir el treballs dels nens i situat en un extrem de la Colònia envoltat de pins per millorar el seu lleure. La coberta és de teula àrab a quatre aigües i en la distribució de les obertures (grans a la planta baixa i petites i agrupades en fileres al primer pis) es veu la tendència historicista dominant en la majoria dels edificis singulars de la Colònia Güell.
L'escola es va construir quan ja estaven pràcticament finalitzada totes les altres construccions de la colònia, a excepció de l'església que, malgrat haver estat projectada una desena d'anys abans, es va construir a ritme morós i deixar finalment inacabada. El 1914, doncs, es va finalitzar l'escola i la casa del mestre, dos edificis bessons, units per un pont de maó i diferents substancialment en la seva concepció espacial, tal i com es deriva de les diverses funcions per a les que van estar creats.
La descripció tècnica de la casa del mestre ens diu ; habitatge que és el conjunt o contrapunt del seu edifici complementari, l'Escola. Està construït amb lloseta de pedra i té les obertures, les cantonades, una franja alta i la torratxa remarcats amb maó vist, accentuant encara més la varietat de nivells, terrasses i teulades que li donen una aparença de "castell màgic" i emmascarant una senzilla planta en forma de ela. El desnivell del terreny afavoreix el seu aspecte complicat afavorint les diferents escaletes, entrada, comunicació amb l'Escola, accés posterior del pati privat al primer pis, i creant una diferència d'un pis entre la part de davant i la posterior. Les teulades són teula esmaltada en verd i negre, i a la xemeneia hi ha, en ceràmica vidriada, la data de construcció (1911). L’ historicisme és palès.
Francesc d'Assís Berenguer i Mestres (Reus, 21 de juliol de 1866- Barcelona, 8 de febrer de 1914), i Joan Rubió i Bellver ( Reus, 24 d'abril de 1871+ Barcelona, 30 de novembre de 1952), foren els coautors d’aquests edificis, hom pensa que també Francesc Berenguer i Bellvehí (Sant Joan de Gràcia (Barcelona), 7 d'agost del 1889 – Barcelona, 15 de març de 1952) fill del primer dels citats va col•laborar en els treballs.
Sou pregats d’ajudar-nos en la nostra recerca, ja fent-nos arribar les vostres aportacions i imatges a l’email coneixercatalunya@gmail.com , ja publicant-los directament a : https://www.facebook.com/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista-400721423462325/
Catalunya us en deurà una.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada