Pau Monguió Segura (Tarragona, 10 de juliol de 1865 – Barcelona, 21 de
gener de 1956) va ser l’autor l’any 1903 de la Casa Camos , al xamfrà de la Rambla.de Catalunya 19 - 21 amb el
carrer València , a Tortosa, capital de la Vegueria de les Terres de l’Ebres, si algun dia assolim la democràcia.
https://www.tortosaturisme.cat/es/lugar/casa-camos/
Patrimoni Gencat ens diu ;
http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=13566
Habitatge unifamiliar que fa cantonada entre la Rambla de Catalunya nº19-21
i el carrer València nº2. Consta de planta baixa, on hi ha ubicats comerços, un
pis principal d'habitatge i golfes. El pis s'obre a una ampla terrassa on els
dos murs posteriors que no miren directament al carrer. Al carrer s'obre
mitjançant balcons d'una sola porta amb barana de ferro. Les golfes presenten
un remat en forma de barana de rajola fent calats. En el xamfrà que forma les
dues façanes, en el qual a la planta baixa es troba la porta principal d'accés
als pisos, presenta un clos en forma de frontó triangular.
El parament del mur és de pedra vista fins a arribar a un metre
aproximadament i la resta arrebossat, que en els emmarcaments simula carreus.
En les línies de diferenciació de pisos, bandes de rajoles vidriades formant
dibuixos geomètrics.
http://www.diputaciodetarragona.cat/marc/web/diputacio-de-tarragona/tortosa/casa-camos
La Casa Camós, amb el ric programa de materials i de tècniques de
construcció i ornamentació emprades, ja anticipa el que serà dos anys més tard
l'exuberància de la Casa Pallarès i de l'Escorxador Municipal. Només en aquest
edifici i en l'Escorxador, Monguió utilitza la delicada cresteria de ceràmica
esmaltada que ressegeuix l'acabament en gablet de la construcció, al
frontispici central, alternada amb florons, i que Gaudí va utilitzar al
Capricho de Comillas el 1883. La personalitat de la seva façana ve donada per
l'estructura en xamfrà, rematada amb un coronament a dues aigües que emmarca
tres finestrals verticals amb fals arc, pels emmarcaments de les obertures i
pel colorisme i la geometria dels frisos. Aquests combinen totxo i manises,
típics del mudejarisme de Monguió, que abandonarà al cap de poc. Sota la barana
de pedra del coronament i, separades d'aquesta per un ràfec, es troben les
petites finestres geminades de les golfes, amb l'arc rebaixat a sardinell.
Cuideu-vos molt, els que es comprometien a fer-ho , NO SON BONA GENT
A Catalunya la sanitat pública no està valorant els historials mèdics per
veure quina de les vacunes és menys “ perillosa” per a cada ciutadà, el
resultat en nombre de morts és força elevat, i l’excusa “ més en mata la Covid.19” és una més de les
grolleries a que en té acostumats aquest
sistema pervers.
Ah!, estem al costat dels que defensen les Vegueries, i de qualsevol iniciativa
que permeti retornar la vida tant als pirineus, com a d’altres indrets de
Catalunya que pateixen un sever despoblament, i una vergonyant manca
de serveis, la Segarra és una mostra sagnant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada