El Jordi Vila Juncá, sherpa emèrit dels Pirineus, que exerceix de notari gràfic, narrador
visual, en diu Facebook, de les terres
de l’Urgell sobirà i les comarques confrontades, i l’Antonio Mora Vergés establien una joint
venture, el Jordi Vila Juncá aporta les imatges, i , l’Antonio Mora Vergés fa
la recerca d’informació, i confegeix la publicació que es penjarà en un blog, i
al ensems us esperonem a compartir-la
amb TOTS els mitjans
informatius, locals, comarcals,
provincials, nacionals, de tot signe i
“color polític “ perquè en
valorin la seva publicació, en matèria
de divulgació del Patrimoni històric de Catalunya, es del tot aplicable aquella
norma bàsica de la publicitat “ que parlin de nosaltres, NI QUE SIGUI BÉ “, oi?
M’enviava fotografies de Sant Jaume de Ransol és una petita església
d'origen preromànic, situada al nucli de Ransol, de la parròquia de Canillo.
L'església va ser ampliada l'any 1827 i se li va instal·lar el retaule.
Té un campanar d'espadanya, i atesa
l’advocació hom pensa que formaria part d'una de les branques del camí de Sant Jaume.
La campana dedicada a Sant Jaume, segon la inscripció: S Jacobus Ora Pro
Nobis 1832, és a dir anys després de l'ampliació.
A causa de la construcció de la nova
carretera i de la plaça del poble, es va haver de canviar de lloc, a uns 40
metres a ponent d'on era i va ser desmuntada l'any 1962 i muntada el 1963, sota
la direcció de l'arquitecte Cèsar Martinell Brunet (Valls, Alt Camp, 24 de desembre de 1888 -
Barcelona, 19 de novembre de 1973).
La imatge de Sant Jaume que hi ha ara a l'altar data de l’any 1945.
Llegia , al seu costat sembla que hi havia una tela amb la figura de Sant Jaume,
possiblement de molt valor, per la seva antiguitat, avui en un lloc desconegut.
[? ]
http://ca.vdc.ad/ca-es/llistatdesglesies/santjaumederansol.aspx
El quadre amb la imatge de Sant Pere no té res a veure amb l’església de
Ransol; prové de la de Sant Pere del Tarter, i es va portar en el moment de la restauració d’aquella
església.
El quadre de Sant Pere, una obra
atribuïda al pintor de Sort del segle XVII Jeroni d’Heredia, conegut com a
Mestre d’Ansalonga, actualment té una nova ubicació, un cop convenientment
restaurat després d’haver patit “les condicions meteorològiques extremes” que
hi ha a l’església de Sant Jaume de Ransol.
La pintura, es troba des d’ara a les parets de l’església de Sant Serni de
Canillo ja que a la de Ransol “quasi no es pot veure perquè només s’obre un cop
l’any per la festivitat de Sant Jaume”.
La decisió del canvi, segons va explicar Mireia Tarrés Ficapal , tècnica de
conservació i restauració del
departament de Patrimoni Cultural, va sorgir del mateix Comú canillenc i del
rector de la parròquia, Ramon Rossell Serra.
Jeroni d’Heredia va ser un dels pintors més importants del segle XVII a
Catalunya i, més concretament, del bisbat d’Urgell.
En els dies foscos que seguien a l’alçament dels militar feixistes
encapçalats pel general Franco conra l
govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República, les seves obres al REINO DE
ESPAÑA van ser destruïdes l’any 1936 i
només es conserven els treballs que hi ha a Andorra i dos retaules a la vila
rossellonesa d’Argelers.
[?] A Catalunya, tots els desastres i mancances troben explicació, en les
conseqüències de l’alçament del militars a les ordres del general Franco contra
el govern LEGÍTIM i DEMOCRATIC de la II República.
A Puigcerdà, i àdhuc a la Cerdanya, El Cojo de Málaga , l’Antonio Martín
Escudero (Belvís de Monroy, Càceres, 17 de gener de 1895 - Bellver de Cerdanya,
Puigcerdà, 27 d'abril de 1937), és el “ perfecte culpable”.
En el cas de Sant Jaume de Ransol,
ens preguntem, hi havia realment una tela amb la figura de Sant Jaume,
possiblement de molt valor, per la seva antiguitat, o en realitat parlem del
quadre de Sant Pere, una obra atribuïda al pintor de Sort del segle XVII Jeroni
d’Heredia, conegut com a Mestre d’Ansalonga?.
https://www.flickr.com/photos/angela_llop/8624820507
Ens agradarà tenir-ne noticia a l’email castellardiari@gmail.com
El mot Parròquia té un doble significat a Andorra, és alhora una divisió
administrativa, i una circumscripció
eclesiàstica urbana o rural en què la cura d'ànimes és confiada a un rector o a
un vicari.
A Catalunya, la parroquialitat venia donada pel fet que es duguessin els
llibres parroquials, i es paguessin dur a terme TOTES les cerimònies, batejos, comunions, confirmacions,
casaments, enterraments,.., està clar – ahir, avui i sempre – que hi havia “
parròquies” bones, regulars i dolentes
per als preveres que les havien de servir.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada