El Jordi Vila Juncá, sherpa emèrit dels Pirineus, que exerceix de notari gràfic, narrador visual, en diu Facebook, de les terres de l’Urgell sobirà i les comarques confrontades, i l’Antonio Mora Vergés establien una joint venture, el Jordi Vila Juncá aporta les imatges, i , l’Antonio Mora Vergés fa la recerca d’informació, i confegeix la publicació que es penjarà en un blog, i al ensems us esperonem a compartir-la amb TOTS els mitjans informatius, locals, comarcals, provincials, nacionals, de tot signe i “color polític “ perquè en valorin la seva publicació, en matèria de divulgació del Patrimoni històric de Catalunya, es del tot aplicable aquella norma bàsica de la publicitat “ que parlin de nosaltres, NI QUE SIGUI BÉ “, oi?
En aquesta ocasió m’enviava fotografíes de l’església parroquial d’Ossera,
advocada a Sant Quirze i Santa Julita,
al municipi de la Vansa i Fórnols, a la comarca de l’Urgell sobirà.
Els amics de :
https://www.cataloniasacra.cat/llocs/esglesia-de-sant-quirze-i-santa-julita-d-ossera/613/l_ca
De l’antiga església romànica dels
segles XI o XII no queden vestigis.
L’edifici està datat en els segles XVII-XIX.
Es desconeix amb exactitud la dada d’edificació; a l’entrada hi ha una inscripció amb la data
de 1885 que pot fer referència a la data de construcció o a una intervenció
posterior.
Es tracta d’una construcció, de
petites dimensions, tot just cinc metres d’ample per tretze de llarg, de factura rústega de pedres unides amb
morter sense fer filades.
És un edifici d’una sola nau
capçada per un absis semicircular a llevant i coberta
amb volta. Presenta contraforts
laterals. La façana té una porta al mur de ponent i està
coronada per un campanar de dos ulls desiguals Per la part posterior està adossat a un altre
edifici.
En l’interior es conserva el Retaule de Sant Martín, d’estil gòtic.
En els dies foscos que seguien a l’alçament dels militars feixistes encapçalats
pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República, els
veïns del poble van amagar les
diferents taules per evitar la seva destrucció o desaparició. Últimament ha estat restaurat i re col·locat
en l’església a l’altar major.
Manca però, l’arquitectura i els ornaments originals del retaule.
A.Moras, l’Antonio Moras Navarro, q.e.p.d. fotògraf de Patrimoni, llicenciat
en història medieval, retratava l’any 1987, “Vista de la façana de l'església”.
Ossera és per a mi una assignatura definitivament pendent, vaig tenir el
goig de compartir feina i amistat amb el Pere Tarrés Picart, fill d’aquest
poble, a qui havia ensenyat les “muntanyes “ de Tarragona – les meves - , i que
tot gaudint d’un “ civil” a l’Estanc de Prades, em deia que allà on ell havia
nascut, a Ossera si que n’hi havia de muntanyes, i que quan fos possible m’hi
portaria. El Senyor, el que marca el
nostres dies a la terra, se’l enduia, i sense la seva companyia, s’esvaïa per a
mi, l’interès per les seves MUNTANYES
amb majúscula.
Arreu de Catalunya, anem deixant el mateix missatge; No espereu que ningú vingui a recuperar els vostres records, el que no feu vosaltres, quedarà per fer.
Us esperonem a compartir aquesta entrada amb TOTS els mitjans informatius, locals, comarcals, provincials, nacionals, de tot signe i “color polític “ perquè en valorin la seva publicació, recordeu SEMPRE que en matèria de divulgació del Patrimoni històric de Catalunya, es del tot aplicable aquella norma bàsica de la publicitat “ que parlin de nosaltres, NI QUE SIGUI BÉ “, oi?.
Cuideu-vos molt, els que es comprometien a fer-ho , NO SON BONA GENT
A Catalunya la sanitat pública no està valorant els historials mèdics per veure quina de les vacunes és menys “ perillosa” per a cada ciutadà, el resultat en nombre de morts és força elevat, i l’excusa “ més en mata la Covid.19” és una més de les grolleries a que en té acostumats aquest sistema pervers.
Ah!, estem al costat dels que defensen les Vegueries, i de qualsevol iniciativa que permeti retornar la vida tant als pirineus, com a d’altres indrets de Catalunya que pateixen un sever despoblament, i una vergonyant manca de serveis, la Segarra és una mostra sagnant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada