El Jordi Vila Juncá, sherpa emèrit dels Pirineus, que exerceix de notari gràfic, narrador
visual, en diu Facebook, de les terres
de l’Urgell sobirà i les comarques confrontades, i l’Antonio Mora Vergés establien una joint
venture, el Jordi Vila Juncá aporta les imatges, i , l’Antonio Mora Vergés fa
la recerca d’informació, i confegeix la publicació que es penjarà en un blog, i
al ensems us esperonem a compartir-la
amb TOTS els mitjans
informatius, locals, comarcals,
provincials, nacionals, de tot signe i
“color polític “ perquè en
valorin la seva publicació, en matèria
de divulgació del Patrimoni històric de Catalunya, es del tot aplicable aquella
norma bàsica de la publicitat “ que parlin de nosaltres, NI QUE SIGUI BÉ “, oi?
M’enviava fotografies de la seu de
l’Ajuntament de Montella i Martinet,
abans també escola pública, obra
de l' arquitecte Ignasi de Villalonga Casañes ( + 1970). Ahir, quan encara no
ens tornaven a la “ presó comarcal), al darrera de l’edifici s’advertia un
incendi forestal.
http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1933/05/23/pagina-6/33186801/pdf.html
Ignasi de Villalonga Casañes va ser autor almenys dels següents edificis
escolars de la provincia de Lleida: Borjas Blancas, Vilorell, Lleida, Puigvert
de Lérida, Artesa de Segré, Balaguer, Martinet, Artiés, Fubiola, Seros,
Cervera, Alcarraz, Durro, Vinaixa, Organya, Bosost, Les, Canejar, Salardú, Las
Bordas, Vallfogona de Balaguer y Ager; ens agradaran rebre’n imatges de totes
elles a l’email coneixercatalunya@gmail.co,
castellardiari@gmail.com
No espereu que
ningú vingui a recuperar els vostres records, el que no feu vosaltres, quedarà
per fer.
En el breu període democràtic de la II República es va intentar portar a la
pràctica el vell ideal d’apropar l’administració als ciutadans, i els creaven
les vegueries, que havien de substituir les províncies. L’alçament dels militars feixistes encapçalats
pel general Franco, ho va fer aturar.
A la dictadura qualsevol acció que pagues semblar, democràtica estava mal
vista.
La democraciola heretava aquest “tret”, i més enllà de les paraules, en qüestió
de descentralització, justícia i democràcia, com es deia ja a l’època de l’Ermessenda
de Valrà “el més calent és a l'aigüera”
El resultat, ben visible arreu de Catalunya i particularment als Pirineus,
es tradueix en desatenció, sanitària, social, pèssimes xarxes de comunicacions,
..., aquesta situació s’ha d’agrair tant als Partits de l’Eix del Mal, com als
Partits que no es treuen Catalunya de la boca.
Us esperonem a compartir aquesta entrada
amb TOTS els mitjans
informatius, locals, comarcals,
provincials, nacionals, de tot signe i
“color polític “ perquè en
valorin la seva publicació, recordeu
SEMPRE que en matèria de divulgació del Patrimoni històric
de Catalunya, es del tot aplicable aquella norma bàsica de la publicitat “ que
parlin de nosaltres, NI QUE SIGUI BÉ “, oi?.
Cuideu-vos, els que tenen el deure i l’obligació de fer-ho, NO SON BONA
GENT.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada