El Josep Maria Troguet Ribes, explica que
Philippe Lavaill (Perpinyà, 27 de novembre de 1954) és l’autor d’aquesta
silueta d'escultura, que es va dissenyar
i crear per anar damunt d'un mur d'accés a cal Serni, i finalment l'artista va decidir posar-la en
una de les fonts de Bescaran.
El Jordi Vila Juncá havia fet un excel·lent treball fotogràfic, documentant, el campanar del que fou Monestir ,
i l’església parroquial de Bescaran, advocada
a Sant Martin de Tours, i al ensems l’any 2012, l’enric Sànchez-Cid, deixava constància de la seva visita a la
‘Vall dels Precipicis‘.
https://diaridecastellardelvalles.blogspot.com/2021/04/campanar-de-sant-marti-de-bescaran-les.html
https://latribunadelbergueda.blogspot.com/2021/04/esglesia-parroquial-de-bescaran.html
https://latribunadelbergueda.blogspot.com/2012/05/bescaran-la-vall-dels-precipicis.html
L’enciclopèdia de “Barcelona “ diu a
l’entrada Bescaran ; Poble (1.360 metres d’altitud ) del municipi de les Valls de
Valira (Alt Urgell), a 1.360 metres d’altitud, al vessant de ponent del puig de
Coll de Midós, a la vall alta del riu de Bescaran , afluent de capçalera del
Segre.
Vora el poble, entremig de les terrasses de conreadís, hi ha el cementiri i
un bell campanar romànic, resta de l’antic monestir de Bescaran.
Bescaran és un nom preromà - hom
defensa un significat “ terra o país dels bascos” .
És documentat en l’acta de consagració de la catedral d’Urgell.
El lloc (anomenat en el document vila de Bescaran) fou donat, en permuta,
al bisbe i la canònica d’Urgell pel comte Borrell II, amb tots els seus termes
i les seves pertinences.
Bescaran pertangué en senyoria i jurisdicció al capítol de la catedral
d’Urgell fins a la desamortització.
A partir del segle XIII, amb motiu de les qüestions tingudes entre el
bisbat i els Castellbò, Arnau de Castellbò féu enderrocar el castell de
Bescaran.
El 1278, en virtut del conveni dels pariatges, el comte de Foix, com a
vescomte de Castellbò, renuncià a reclamar el castell de Bescaran.
Fou municipi independent fins el 1970 , data en que “manu militari “ fou
agregat als termes d’Anserall, Ars, Arcavell i Civís, formà el nou municipi
d’Anserall, de nom oficial les Valls de la Valira, i del qual és avui una
entitat municipal descentralitzada.
Arreu de Catalunya, anem deixant el mateix missatge; No espereu que ningú vingui a recuperar els vostres records, el que no feu vosaltres, quedarà per fer.
Us esperonem a compartir aquesta entrada amb TOTS els mitjans informatius, locals, comarcals, provincials, nacionals, de tot signe i “color polític “ perquè en valorin la seva publicació, recordeu SEMPRE que en matèria de divulgació del Patrimoni històric de Catalunya, es del tot aplicable aquella norma bàsica de la publicitat “ que parlin de nosaltres, NI QUE SIGUI BÉ “, oi?.
Cuideu-vos molt, els que es comprometien a fer-ho , NO SON BONA GENT
A Catalunya la sanitat pública no està valorant els historials mèdics per veure quina de les vacunes és menys “ perillosa” per a cada ciutadà, el resultat en nombre de morts és força elevat, i l’excusa “ més en mata la Covid.19” és una més de les grolleries a que en té acostumats aquest sistema pervers.
Ah!, estem al costat dels que defensen les Vegueries, i de qualsevol iniciativa que permeti retornar la vida tant als pirineus, com a d’altres indrets de Catalunya que pateixen un sever despoblament, i una vergonyant manca de serveis, la Segarra és una mostra sagnant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada