El Jordi Vila Juncá, sherpa emèrit dels Pirineus, que exerceix de notari gràfic, narrador
visual, en diu Facebook, de les terres
de l’Urgell sobirà i les comarques confrontades, i l’Antonio Mora Vergés establien una joint
venture, el Jordi Vila Juncá aporta les imatges, i , l’Antonio Mora Vergés fa
la recerca d’informació, i confegeix la publicació que es penjarà en un blog, i
al ensems us esperonem a compartir-la
amb TOTS els mitjans
informatius, locals, comarcals,
provincials, nacionals, de tot signe i
“color polític “ perquè en
valorin la seva publicació, en matèria
de divulgació del Patrimoni històric de Catalunya, es del tot aplicable aquella
norma bàsica de la publicitat “ que parlin de nosaltres, NI QUE SIGUI BÉ “, oi?
En aquesta ocasió publica una fotografia de la façana de l’església parroquial
de Bescaran, advocada a Sant Martin de Tours.
Patrimoni Gencat en diu ; Edifici religiós situat enmig de la caseria.
Consta d'una nau coberta amb volta de canó i capelles laterals. És una
construcció moderna feta de manera rústega, amb pedres disposades de manera
irregular. Al costat de la porta, que s'obre al frontis, hi ha la data 1841;
potser correspon a una reconstrucció de l'edifici.
El campanar, al qual s'hi accedeix des de la nau, és adossat al sector SE.
És de torre amb tres pisos d'alçada; l'últim té quatre finestres.
Església d'una sola nau, capçada a nord amb capçalera plana i coberta amb
volta de canó d'un sol tram, que arrenca d'un fris motllurat de guix que la
recorre en tota la seva longitud. L'àmbit presbiteral és sobreelevat en relació
a la resta de la nau; s'hi accedeix a través de tres graons que ocupen tota la
seva amplària. A banda i banda d'aquest àmbit s'obren dues grans fornícules en
arc rebaixat. Sobre la del mur de llevant s'hi obre la porta d'accés a la
sagristia. A l'oposada s'hi obre una porta d'accés a una estança de dimensions
similars a la sagristia.
A la nau s'obren dues parelles de capelles laterals a través d'arcs de mig
punt. Són de planta rectangular i cobertes amb volta de canó. Cada parella de
capelles estan intercomunicades entre elles a través de petites obertures en
arc rebaixat. L'extrem meridional de la nau no presenta capelles laterals, sinó
un cor de fusta en alt amb barana de forja. A sota del cor hi ha una petita
estança quadrangular amb la pica baptismal, adossada al mur occidental del temple
i, al costat oposat, la caixa de les escales per accedir al cor i al campanar.
Els paraments de l'interior de l'església estan arrebossats i decorats amb
un programa pictòric, de colors més o menys cridaners i de cronologia força
moderna (segles XIX o XX). La volta, a l'alçada del presbiteri presenta una
escena de l'Esperit Sant flanquejat per dos àngels. La pintura està
escrostonada per les humitats, que són especialment intenses a l'àmbit
presbiteral.
La porta del temple es troba a la façana meridional, oposada al presbiteri.
Es tracta d'una porta centrada a la façana, coronada per un arc de mig punt, i
amb els batents amb reblons de ferro forjat, forrellat i picaporta. Al costat
de ponent presenta una finestra rectangular 1, coronat la façana, un ull de bou
circular. El conjunt presenta una coberta amb plaques d'uralita. El parament és
irregular i presenta restes d'arrebossat de morter de calç. En aquests
paraments s'aprecia l'existència d'obertures anteriors, actualment tapiades,
que ens parlen d'una façana més estreta en un passat i d'una evolució en el
sentit d'ampliar el temple.
A l'angle sud-oriental del conjunt s'aixeca una torre de campanar
d'aparença robusta i secció quadrangular, construïda en un moment d'ampliació
de l'església. Presenta obertures als quatre vents al pis superior, en arc de
mig punt, i una coberta piramidal de llosa, amb ràfec a la part inferior.
A la part inferior de la torre del campanar hi ha un carreu gravat amb la
inscripció "Pau Vidal 1841". Aquesta data podria correspondre a
l'aixecament de la torre del campanar.
La retratava A.Moras, Antonio Moras Navarro, q.e.p.d, fotògraf de
Patrimoni, llicenciat en història medieval, feia una excel·lent feina - que no li ha estat reconeguda, encara - en
aquesta comarca. Vista frontal de
l'església. 1983
El primer esment conegut de la població de Bescaran data de l'any 914,
moment en què allò que havia estat un antic monestir, aleshores ja abandonat,
d'aquesta població, fou unit al cenobi de Sant Serni de Tavèrnoles. La vila,
esmentada també en l'acta de consagració i dotació de l'església de Sant Feliu
de Castellciutat, de l'any 953, fou permutada pel comte borrell II a favor del
bisbe d'Urgell, l'any 988; possessió que queda reflectida en les butlles
atorgades els anys 1001, pel papa Silvestre II, 1012 pel papa Benet VIII, i
1099, pel papa Urbà II, i que perdurarà fins a la fi de les senyories del segle
XX.
L'any 1085, el bisbe d'Urgell, Bernat, hagué de retornar als habitants de
Bescaran les franquicies, que el comte Borrell els havia atorgat i que ell
havia anul·lat. Deu anys després, però, els "homes lliures" de
Bescaran s'obligaven a pagar al bisbe d'Urgell un cens anual, a canvi de la
seva protecció i defensa. L'any 1132 Berenguer Guillem de Bescaran consta com a
senyor de la vila de Bescaran, en feu del bisbe d'Urgell. L'any 1140 es
documenta Guillem de Bescaran com a detentor del delme de sis masos que tenia a
Bescaran, e feu de l'església d'Urgell.
La presència de Bescaran a l'acta de consagració de la catedral de la Seu
d'Urgell, elaborada al segle X, estableix aquesta població com a centre d'una
parròquia. El terme de Sant Martí de Bescaran apareix esmentat en documents del
1043 i del 1132. L'església, per contra, no apareix citada fins els anys 1312 i
1314, en què fou visitada pels delegats de l'arquebisbe de Tarragona. L'any
1391 el seu capellà consta en el llibre de la dècima de la diòcesi. L'església
apareix com a parròquia en els llibres de visites pastorals de la diòcesi des
del segle XVI fins al segle XX.
Tots aquests esments antics fan referència a l'antiga església romànica de
Sant Martí, de la qual en resta el campanar de torre al cementiri, situat a
l'entrada del poble, així com les restes de l'església excavades recentment.
L'església nova de Sant Martí fou construïda, probablement, entre els segles
XVIII i XIX per tal de comptar amb un temple més accessible a l'interior del
poble, mentre que l'antiga església romànica quedà com a capella del fossar i
s'ensorrà definitivament cap a finals del segle XIX. Actualment, l'església
parroquial de Sant Martí de Bescaran nou està supeditada a la parroquial de
Castellciutat.
Us esperonem a compartir aquesta entrada amb TOTS els mitjans informatius, locals, comarcals, provincials, nacionals, de tot signe i “color polític “ perquè en valorin la seva publicació, recordeu SEMPRE que en matèria de divulgació del Patrimoni històric de Catalunya, es del tot aplicable aquella norma bàsica de la publicitat “ que parlin de nosaltres, NI QUE SIGUI BÉ “, oi?.
Cuideu-vos molt, els que es comprometien a fer-ho , NO SON BONA GENT
A Catalunya la sanitat pública no està valorant els historials mèdics per veure quina de les vacunes és menys “ perillosa” per a cada ciutadà, el resultat en nombre de morts és força elevat, i l’excusa “ més en mata la Covid.19” és una més de les grolleries a que en té acostumats aquest sistema pervers.
Ah!, estem al costat dels que defensen les Vegueries, i de qualsevol iniciativa que permeti retornar la vida tant als pirineus, com a d’altres indrets de Catalunya que pateixen un sever despoblament, i una vergonyant manca de serveis, la Segarra és una mostra sagnant.
Que Sant Marti de Tours, intercedeixi davant l’Altíssim!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada