El Jordi Vila Juncá, sherpa emèrit dels Pirineus, que exerceix de notari gràfic, narrador
visual, en diu Facebook, de les terres
de l’Urgell sobirà i les comarques confrontades, i l’Antonio Mora Vergés establien una joint
venture, el Jordi Vila Juncá aporta les imatges, i , l’Antonio Mora Vergés fa
la recerca d’informació, i confegeix la publicació que es penjarà en un blog, i
al ensems us esperonem a compartir-la
amb TOTS els mitjans
informatius, locals, comarcals,
provincials, nacionals, de tot signe i
“color polític “ perquè en
valorin la seva publicació, en matèria
de divulgació del Patrimoni històric de Catalunya, es del tot aplicable aquella
norma bàsica de la publicitat “ que parlin de nosaltres, NI QUE SIGUI BÉ “, oi?
M’enviava fotografies de Sant Pere del Tarter , una església situada en un
trencall de la carretera general 3, entre les poblacions de Ransol i Soldeu, en
la zona d'urbanitzacions del Tarter (parròquia de Canillo, principat
d'Andorra).
Aquest espai correspon a un antic poble, constituït per cases disperses
conegut com a Prada Redó i l'església queda arran de l'antic camí ral que anava
de Canillo a Soldeu.
Va ser construïda al segle XVI.
Es conserva l'autorització per a la seva construcció atorgada pel bisbe
d'Urgell, Joan d'Espés o Despés (Saragossa, ? — la Seu d'Urgell, 24 d'octubre de 1530), el 22 de març de 1527.
En l'edifici hi ha gravada la data 1545 que probablement correspon a
l'acabament de les obres.
Va ser restaurada l'any 1966.
La descripció ens diu; església de
planta rectangular amb un absis quadrat que no s'aprecia des de l'exterior. La
coberta és de dos vessants, de fusta i llosa de pissarra, sobre entramat de
fusta, excepte a l'absis, cobert per una volta de canó.
Els murs estan construïts amb pedres irregulars d'origen local, de les
quals només estan lleugerament treballades les dels angles. Les façanes
laterals i posterior tenen el parament a la vista, mentre que la façana
principal es conserva l'arrebossat de calç. Aquesta està orientada al
nord-oest, de cara a l'antic camí, en ella s'obre l'única porta d'accés a
l'edifici, situada en posició central i flanquejada per dues finestres. Totes
tres obertures estan rematades per un arc rebaixat i emmarcades per un
arrebossat lliscat de major qualitat que la resta. Una tercera finestra,
quadrangular, s'obre a l'alçada del cor.
Per sobre de la façana sobresurt el campanar que és d'espadanya senzilla amb
arc de mig punt.
La visitaven la “ parella romànica” :
http://indretsescbergueda.blogspot.com/2014/01/sant-pere-del-tarter-canillo-andorra.html
El mot Parròquia té un doble significat a Andorra, és alhora una divisió administrativa,
i una circumscripció eclesiàstica urbana o rural en
què la cura d'ànimes és confiada a un rector o a un vicari.
A Catalunya, la parroquialitat venia donada pel fet que es duguessin els
llibres parroquials, i es paguessin dur a terme TOTES les cerimònies, batejos, comunions, confirmacions, casaments,
enterraments,.., està clar – ahir, avui i sempre – que hi havia “ parròquies” bones, regulars i dolentes per als preveres
que les havien de servir.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada