EL PONT VELL D’ORGANYÀ. L’URGELL SOBIRÀ. VEGUERIA DELS PIRINEUS.

  

El Jordi Vila Juncá, sherpa emèrit dels Pirineus,  que exerceix de notari gràfic, narrador visual,  en diu Facebook, de les terres de l’Urgell sobirà i les comarques confrontades,  i l’Antonio Mora Vergés establien una joint venture, el Jordi Vila Juncá aporta les imatges, i , l’Antonio Mora Vergés fa la recerca d’informació, i confegeix la publicació que es penjarà en un blog, i al ensems us esperonem a compartir-la  amb TOTS  els mitjans informatius,  locals, comarcals, provincials, nacionals, de tot signe i  “color polític “  perquè en valorin la seva publicació,  en matèria de divulgació del Patrimoni històric de Catalunya, es del tot aplicable aquella norma bàsica de la publicitat “ que parlin de nosaltres, NI QUE SIGUI BÉ “, oi?

El Jordi Vila Juncá publica una fotografia amb aquest peu informatiu;  antic pont del camí ral , sobre el riu de Font Bordonera i Fontanet . Al fons Santa Fé.  Organyá , Alt Urgell

Joan Tous i Casals (Barcelona, 24 de maig de 1912- 15 de març de 2003) el retratava l’any 1979  “Vista del pont i del seu entorn immediat”  per PatrimoniGencat, que li dedica una descripció telegràfica;  pont vell d'un sol arc construït en pedra sobre el riuet de Fontanet (continuació del barranc de la Muntanya), afluent de l'esquerra del Segre, emplaçat en un indret proper a la carretera.

http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=30725

 

Es conserva l'arc apuntat, estructurat amb dovelles.

Ha estat reforçat amb ciment i pedres.

Li aniria molt bé a l’Urgell sobirà, a la Cerdanya jussana, als Pallars jussà i sobirà i la Ribagorça sobirana, que desprès de més de 45 anys de la mort OFICIAL del sàtrapa, des de la Generalitat de Catalunya – que ha resultat ser tant o més centralista que el REINO DE ESPAÑA –  es desplegues la llei de les Vegueries, està fora de dubte que de les necessitats que tenen les terres del Pirineu, en tenen més consciència els que viuen  aquí – encara – que la munió de funcionaris que distribueixen des de Barcelona les “ molles de pa “ de la inversió pública.

Els de Tortosa, que demanen també des de fa anys i panys  el reconeixement de la seva singularitat, “ la quinta província”,  tenen una dita “ el més tonto pot ser bisbe “ , Ermessenda de Valrà, formalment respectuosa de les jerarquies eclesiàstiques ho remata així  “  sap més un bisbe i un ase que un bisbe tot sol”

Us esperonem a compartir aquesta entrada  amb TOTS  els mitjans informatius,  locals, comarcals, provincials, nacionals, de tot signe i  “color polític “  perquè en valorin la seva publicació,   recordeu SEMPRE  que  en matèria de divulgació del Patrimoni històric de Catalunya, es del tot aplicable aquella norma bàsica de la publicitat “ que parlin de nosaltres, NI QUE SIGUI BÉ “, oi?.

 

Cuideu-vos molt, els que es comprometien a fer-ho , NO SON BONA GENT