El Joan Serra Saún em feia arribar unes magnifiques fotografies d’aquest Santuari [lloc sagrat, església, capella i/o ermita on es venera la imatge o relíquia d'un sant ] , i un seguit d’informació entre la que em semblava particularment important, la dada de la demografia d’Albocàsser a l’any 1900 que era de 3.663 persones, enfront dels 1.424 habitants amb que es tancava l’any 2013; un 61,12 % del cens ha hagut de marxar.
La dada que l’indret on hi ha Santuari fos parada obligada per abeurar els ramats, dona peu a la tradició que explica que a darreries del segle XVII, el sant es va aparèixer en aquest paratge a uns homes tolits i malalts, que es banyaven en una bassa fangosa; la seva intervenció miraculosa va fer que les tèrboles aigües quedessin netes i els malalts curats; la difusió del miracle va comportar la construcció de la nova església que l’any 1687 va ser profundament reformada, i els germans Vicent i Eugeni Guilló Barceló assumien l’encàrrec de la seva decoració que concloïa l’any 1690, les obres de l'hostatgeria van acabar en 1617, encara que al segle XVIII es va ampliar amb les dues sales porxades laterals.
El santuari està situat en un bell paratge, a l'ombra de frondosos arbres i formant un notable conjunt arquitectònic, per una arcada coberta per heura penetrem en l'àmplia esplanada delimitada per l'església, l'hostatgeria adjunta i dos cossos laterals porticats. S'hi troba el pou les aigües purificat per Sant Pau, segons la llegenda. Les dependències annexes disposen de corrals i estables per a les cavalleries i grans salons per als visitants. Al pis superior hi ha una sala anomenada "de les pintures" decorada amb escenes bíbliques i de la vida de Sant Pau, en una curiosa tècnica monocroma que la tradició atribueix a uns misteriosos pelegrins que les van realitzar en una sola nit.
A l'alberg, gestionat per l’Ajuntament d’Albocàsser per un contracte de 25 anys amb el bisbat, també són interessants les escales de factura gòtic-catalana, el teginat dels sostres i el pati interior amb sortint ràfec de fusta.
Tot i la grandiositat del conjunt , el santuari és un temple de reduïdes dimensions , amb 24 metres de profunditat per 7 metres d'amplada . La fàbrica és de maçoneria deixada a la vista i reforços de carreus . La seva façana és senzilla , i en ella destaca una àmplia espadanya de factura més moderna i rematada triangular amb tres buits per sengles campanes . Un ócul rodó s'obre al frontó , i la porta és d'aire romànic amb grans dovelles i una fornícula buida .
L'interior és de nau única, sense capelles laterals , amb coberta de volta de creueria els nervis recolzen en mènsules decorades amb relleus . Posseeix cor alt als peus amb barana de fusta i púlpit datat en 1608 . La joia de la capella és el presbiteri, amb sòcol ceràmic i rematada de cupulí no visible a l'exterior , tot ell profusament decorat amb les pintures realitzades pel mestre de Vinaròs Vicente Guilló entre 1687 i 1690 . Aquests frescos representen , amb gran colorit , escenes de la vida de Sant Pau i al•legories de la seva glòria , amb la llegenda : "per ser tan bell el Cel , et busco amb tant anhel . Anno DNI . 1630 . Vinsentius Guillo Faciebat " .
La tradició explica que al reliquiari del Santuari es conservaven fragments dels ossos de Sant Pau, la barbàrie que desencadenava la sedició feixista contra el GOBIERNO DE LA II REPÚBLICA ESPAÑOLA, va permetre la seva desaparició, actualment s’han reposat les relíquies amb altres fragments procedents del seu sepulcre .
Albocàsser celebra romiatge a Sant Pau el tercer dia de Pasqua de Pentecosta, amb missa solemne al Santuari , dinar al paratge (paella) i balls populars.
Els veïns de la Torre d'en Bessora peregrinen dimecres previ a la Pasqua, i antigament ho feien també els mariners de Vinaròs.
Un altre important dia per al Santuari és el 29 de juny, quan els terrenys del voltant serveixen d'escenari per a una fira anual de bestiar, conegudíssima cita comarcal que en el passat, i avui encara atrau nombrosos visitants.
El Santuari és la destinació més habitual per als qui contreuen matrimoni religiós per aquestes contrades, així com per altres celebracions familiars i/o socials.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada