La Gemma Capdevila Ribes retratava Antist , avui al terme de La Torre de Cabdella, a la comarca del Pallars jussà, a la provincia de Lleida, en aquesta colònia del REINO DE ESPAÑA, que els nadius i/o aborígens anomenem – encara – Catalunya.
Pascual Madoz Ibañez (Pamplona-Iruñea 1806 - Gènova 1870) inclou Antist en el seu
Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar (Madrid, 1845-50) , diu que està situat al cim d'un turó envoltat per tres altres turons més alts, combatut principalment pels vents del nord i de l'oest, el clima és fred, però sa, sense més malalties que algunes afeccions bilioses i pulmonars. En aquells anys Antist tenia 8 cases que formaven un carrer costerut, a més de
l'església parroquial advocada a Sant Esteve.
Quan al topònim, Joan Coromines i Vigneaux (Barcelona, 21 de març de 1905 — Pineda de Mar, Maresme, 2 de gener de 1997)el més gran filòleg que han vist els segles, es decantava primerament per una hipòtesi preromana, per tal d'explicar el topònim Antist, basant-se en la similitud del sufix
-ist amb altres topònims pirinencs com ara
Bastanist.
La troballa de documents amb el nom propi romà
Antistius, del llati
antistes (
capitost), el feia decantar finalment per la procedència del topònim Antist d'un villa
Antisti, producte de la colonització romana. Ni cal dir-ho, recull ambdós tesis, i recalca – com feia sempre – que aquesta era la seva opinió.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada