La descripció ens diu que és una església de planta rectangular, amb absis quadrangular en planta i amb volta de canó, no marcat en alçada a l’exterior, construïda adaptant-se al desnivell del terreny.
La façana principal està orientada al nord-oest, és perpendicular al carener i s’hi obre una porta que dóna als peus de la nau. Al costat de la porta trobem dues finestres d’arc rebaixat i a la part superior de la façana, sobre la porta, hi ha una finestra quadrada amb llinda de fusta. La coberta és a dues aigües amb encavallades de fusta i coberta amb petites lloses de pissarra. Els murs han estat construïts amb pedra, disposada en filades irregulars, a excepció dels angles. Presenta pedra tosca a les obertures, les finestres i la porta. A la façana principal encara s’hi conserva el morter de fang relligat amb morter de calç i ciment. El campanar és d’espadanya senzilla amb arc de mig punt. A l’interior el soler és de fusta.
Va ser aixecada al segle XVI, més concretament el 1527. Se sap la data perquè hi ha un document que ho confirma: el permís d’edificació atorgat per Joan d'Espés ( 1515 - 1530), bisbe d’Urgell, el 22 de març de 1527, on deixa clar que es tracta d’un edifici de nova planta. Se suposa que l’obra va ser acabada abans de 1545, ja que porta gravada aquesta data.
L’església va experimentar una restauració integral l’any 1966.
Em pregunto com és possible això en un país petit – inviable econòmicament segons les tesis del PP – mentre un dia si, i l’altre també, veiem com ens cau el Patrimoni Històric de Catalunya ?.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada