Com la resta d’edificacions públiques i privades situades en aquestes ‘ terres de frontera’ ha patit tota mena d’ampliacions, transformacions i reformes, essent la darrera a la dècada dels anys 50 del segle XX, sobre el mateix lloc per l’Organisme Regiones Devastadas, no sabia trobar enlloc el nom de l’arquitecte autor del projecte.
És una església bastida en pedra d'una sola nau amb capelles laterals i absis poligonal coberta per una volta d'arestes dividida en tres tramades d'arcs torals de mig punt amb ornamentacions de cassetons. Els arcs són sostinguts per una cornisa motllurada sobre pilastres estriades amb capitells d'estil corinti. L'absis del temple, les capelles i el cor, ubicat als peus de la nau, també estan coberts per voltes d'aresta. La façana principal és on es troba la Porta Nova, feta amb un arc de mig punt adovellat amb l'escut de la vila que es data del 1733. Dues pilastres emmarquen la portalada i sostenen un entaulament motllurat. Al seu damunt hi ha una fornícula apetxinada amb dues pilastres que l'emmarquen i serveixen per sostenir un entaulament i coronament piramidal. A la part superior de la façana hi ha un rosetó decorat amb vitralls de colors. Un altre portal d'accés es troba a la façana meridional. És una portalada rectangular, amb un timpà semicircular que es troba emmarcat per dues pilastres rematades amb capitells i coronat per una fornícula on es troba una imatge del patró, rematada per una creu. El temple te un campanar de planta rectangular amb obertures de mig punt a la part superior.
El Josep Salvany Blanch retratava la façana l’any 1915
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada