ESGLÉSIA VELLA DE SANT MARTÍ DE GINESTAR, MAGATZEM DE CA PEPE. GINESTAR, RIBERA D’EBRE. TARRAGONA. CATALUNYA

El Joan Serra Saún em feia arribar unes fotografies del runam esfereïdor de l’església ‘vella’ de Sant Martí de Ginestar; en aquest cas, ens podem estalviar la retòrica de la sedició feixista contra la II República, perquè s’abandonava a darreries del segle XVIII, i té una relació evident amb els ‘ diners d’Amèrica’ , que guanyats de forma fàcil – les colònies eren un mercat captiu – servirien per aixecar des de cases pairals, fins esglésies parroquials, santuaris, ermites, capelles i oratoris, pensant potser que d’aquesta forma s’apaivagaria la justa colera de Déu.

Us deixo un enllaç al treball excel•lent de la Yolanda Gil Saura ;
http://www.academia.edu/3631410/Lesglesia_parroquial_de_Sant_Marti_de_Ginestar

La descripció tècnica ens explica que està situada a l'extrem més nord del nucli urbà de la població de Ginestar, al carrer de Carme Vidal ,integrada dins d'un edifici destinat fins dates recents en magatzem, conegut com ca Pepe; , l’ajuntament va adquirir el temple l’any 2008.

Es tracta de les restes conservades de l'antiga església de Sant Martí, formades per un tram de volta de canó apuntada bastida en pedra, que originàriament cobria tota la nau i actualment només es detecta a l'entrada al magatzem.

Localitzada a la banda de migdia de l'edifici es conserva una capella lateral coberta per una volta apuntada de creueria, amb la clau gravada amb les inicials "IHS". L'espai està il•luminat mitjançant una finestra d'arc apuntat. La capella conserva l'arc amb el que s'obria a la nau, el qual és apuntat i està adovellat i decorat amb motllures decoratives. A la banda de tramuntana es conserven dos pilars arrenglerats de secció quadrada, bastits en carreus de pedra ben desbastats, que podrien correspondre a l'ampliació dels segles XIV-XV. Un d'ells conserva també l'arrencament d'un arc que s'obria a la nau central. Al costat del pilar situat al fons de l'edifici, encastat a la paret, hi ha un plafó rectangular de pedra amb l'emmarcament motllurat, que presenta una inscripció de difícil lectura amb una creu de Malta al mig, i de la que s'intueix l'any "163?". De l'exterior de l'edifici destaca el mur de migdia, que integra diversos contraforts de reforç originaris del temple. Aquest mur, tot i les refeccions posteriors, està bastit en pedra desbastada i sense treballar, lligada amb morter.

Llegia que ‘es pretén rehabilitar aquest edifici ‘; i pensava que ultra la ruïna a que ens conduïa l’estultícia i la corrupció de les elits politiques del Reino de España, com diem a Catalunya – encara – el infern està empedrat de bones intencions’